L’interventor de l’Alvia va negar inicialment la trucada al maquinista abans de l’accident

Antonio Martín Marugán, l’interventor de l’Alvia que va descarrilar el 24 de juliol del 2013 i que anava al tren accidentat, inicialment va negar fins a dues vegades a la Policia Nacional haver trucat al maquinista, Francisco José Garzón Amo, abans de l’accident que va costar la vida a 80 persones i lesions a 145.

A la represa de la vista oral ahir, el secretari de l’atestat –i cap de la policia judicial de la comissaria de la Policia Nacional de Santiago de Compostel·la–, va declarar que Martín va negar que hi hagués aquesta comunicació, i no només una vegada: ho va fer la primera vegada que se li va preguntar i també quan se li va repetir la mateixa qüestió, moment en què només va admetre una “petita trucada”.

Tampoc no van fer referència a la fatídica trucada –que va ser just abans de l’accident– ni a l’altre maquinista ni el vigilant de seguretat que anaven al mateix vagó que l’interventor i que la podien haver sentit.

No va ser fins a una setmana després que la policia va tenir accés al registre de trucades i va poder comprovar que, efectivament, l’interventor havia trucat al maquinista. El secretari de l’atestat va relatar també que, en el procés de recollir informació, Renfe li va fer arribar la informació “via oral” que no hi havia cap senyal que avisés de l’obligatorietat de reduir la marxa en el punt quilomètric on calia començar a reduir la marxa.

Les mateixes fonts li van informar, no obstant això, que el maquinista “havia de conèixer la reducció de velocitat” que s’havia de dur a terme en aquell punt. Després del secretari va declarar el primer comandament policial que va arribar a l’accident, el comissari de la Policia Judicial d’A Coruña. Aquest va manifestar que el maquinista li va dir tres cops “l’he cagada” i que circulava “a 190 quilòmetres per hora” en el moment del descarrilament. El tercer testimoni del dia –un policia que va custodiar el maquinista a l’hospital– va dir que Amo es culpabilitzava per una “badada”, però es queixava alhora de “la seguretat” i la senyalització de la via perquè “no era l’adequada”.