La Vanguardia (Català-1ª edició)
La lletrada de la víctima rebat que l’agressor es beneficiï de la llei del ‘només sí és sí’
L’advocada demana al TSJC que desestimi la petició de la defensa per inaplicable
El debat judicial està servit. I les posicions, com no podia ser de cap altra manera, són oposades en una de les primeres deliberacions plantejades en un tribunal per dictaminar si l’acabada d’estrenar llei del només sí és sí pot acabar tenint un efecte contrari al que es buscava i beneficiar alguns violadors.
Tot comença amb la petició, avançada per aquest diari, formulada per l’advocat d’un condemnat a 9,6 anys per una agressió sexual i un intent de violació a Girona. El lletrat demana que al seu client se li rebaixi la pena gairebé 3 anys, aplicant la llei del només sí és sí. Pretensió, pel fet que el reu es beneficiï de la norma més favorable, que ja té resposta de l’advocada de la víctima.
L’argument de la defensa del condemnat per violació a l’hora de plantejar aquest debat judicial es basa en la reducció a 4 anys (abans eren 6) de la pena mínima per a les agressions sexuals, ja que els abusos s’han inclòs en aquest tipus penal. Ara tot és agressió, encara que no hi hagi violència.
Judit Gené, de Cuatrecasas, ja va anunciar que respondria a aquesta demanda, presentada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) quan aquest Tribunal (això tampoc no és habitual) ja té sobre la taula el recurs del condemnat per violació contra la sentència de Girona. Per això, la lletrada augurava que la petició tenia poc recorregut.
La Vanguardia ha tingut accés a l’escrit presentat la setmana passada per l’advocada. I el primer dels arguments “d’oposició” va en la línia de l’anunciat per Judit Gené. “Els principis inspiradors d’aquesta llei i la seva finalitat en cap cas són rebaixar les penes als responsables de cometre delictes contra la llibertat sexual, sinó tot el contrari: l’objectiu de la nova llei és, tal com s’estableix expressament, no deixar impune qualsevol acte que atempti contra la llibertat sexual de cap altra persona sense el seu consentiment”.
I l’escrit recalca que “el nou marc punitiu no respon a una rebaixa generalitzada de les penes previstes per a les agressions sexuals, com pretén la part apel·lant, sinó tot el contrari: obeeix a donar una resposta eficaç i proporcional a les conductes que atempten contra la llibertat sexual de les dones, que a partir d’ara ja no exigiran violència o intimidació per ser considerades agressió, sinó que n’hi haurà prou que es constati la falta de consentiment”.
El que fa aquesta llei, recull el mateix document, “és disposar d’un ventall més ampli i progressiu pensat per aglutinar totes les conductes que resulten d’unir agressions i abusos, per als quals el Codi Penal anteriorment establia menys càstig”.
Però aquesta reducció d’anys al ventall de penes, entén la lletrada d’aquesta víctima de violació, “no pot significar, en cap cas, que totes les agressions sexuals per les quals s’ha condemnat tenint en compte que sí que va haver-hi intimidació o violència (com en el nostre cas) s’hagin de rebaixar a la pena mínima de quatre anys, cosa que atemptaria contra el propòsit mateix de la Llei Orgànica 10/2022”.
En aquest cas hi ha violència o intimidació i això hauria d’impedir, recull el mateix escrit, buscar un encaix dels fets en el ventall més baix de la pena (concretament 4 anys, en comptes de 6); “el nou tipus engloba altres actes sexuals: això és, altres comportaments amb menys desvalor que no poden apreciar-se amb una sanció idèntica”. És per això que el marge penològic actual és més ampli.
La pilota –sembla que hi haurà més respostes– ara està a la teulada del TSJC.
L’escrit recalca que la rebaixa a 4 anys de la pena mínima no es pot aplicar en les agressions sexuals