De Londres al Valle de los Caídos

Entendre els diàlegs d’una sèrie està sobrevalorat. De vegades n’hi ha prou amb copsar la rellevància a partir de mots clau, el muntatge de l’escena i l’expressió dels actors, com passa amb Industry d’HBO Max. S’ambienta al món de les finances d’un Londres post Brexit on els treballadors més joves d’un banc d’inversions intenten sobreviure en un entorn tòxic on la cocaïna és les postres dels sopars d’empresa i els insults s’accepten sempre que sàpigues entendre el mercat. Segur que més d’un, com un servidor, es van plantar davant del pilot i van pensar: “Soc curt”. Però l’avantatge és que, fent-se una idea de com funciona l’entorn que retrata, n’hi ha prou per entendre l’ansietat de la Harper (Myha’la Herrold) cada cop que tira endavant un tracte, els apunyalaments per l’esquena i els conflictes sexuals, d’amistat i laborals que es deriven de viure en un submón capitalista tan immoral. Això és mèrit de Mickey Down i Konrad Kay, que fan l’impossible: una sèrie tan incomprensible com accessible. És temptador descriure-la com una barreja entre Girls i Succession, però, a diferència d’aquesta última que la tardor anterior va oferir una temporada irregular, Industry està en estat de gràcia a la segona, actualment en emissió. Quines taquicàrdies! Des que el públic va ignorar la dramèdia íntima Somebody somewhere a principis d’any que no hi havia una sèrie tan injustament ignorada a la plataforma.

I, sense deixar HBO Max, aquest divendres s’acumulen deures amb ¡García!, l’adaptació del còmic de Santiago García i Luis Bustos, que han executat amb molta inspiració Sara Antuña i Carlos de Pando. El superagent García (Francisco Ortiz), creat en un laboratori del franquisme per un científic nazi, es desperta després de passar mig segle criogenitzat. Desconcertat, es troba implicat en una conspiració que investigarà amb l’Antonia (Veki G. Velilla), la becària d’un diari. És una comèdia d’acció que es pot interpretar en clau política i cultural: parla de l’herència franquista d’una societat espanyola que fins al 2019 acceptava tenir les restes de Franco al Valle de los Caídos perquè els antidemòcrates tinguessin un lloc de trobada i homenatge. Més enllà d’un discurs present amb sentit de l’humor, en destaca una execució impecable que sap recrear l’esperit aventurer d’Indiana Jones i el sentit de l’acció del James Bond clàssic sense renunciar a tenir una identitat pròpia. Pels qui no n’estiguin convençuts és molt senzill: doneu-li una oportunitat perquè la sèrie ja engresca des dels primers minuts.