La Vanguardia (Català-1ª edició)
La música també vota al Brasil
La funkeira Anitta dona suport a Lula, i el sertanejo, a Bolsonaro
Sonava Adele i George Michael a la pizzeria d'un poble anodí del sud de Mato Grosso, terra bolsonarista a l'interior del Brasil, envoltat de camps de soja i bous de raça zebú. Però quan va entrar un client amb un adhesiu de Lula algú va cridar: “Corri! Posi Gusttavo Lima!”.
Es referia a l'artista estrella de la música sertanejo, un gènere popular brasiler ja modernitzat, homologable potser al country dels Estats Units, pels seus vincles amb idees conservadores de l'interior rural. Lima, com altres intèrprets del sertanejo, dona suport a Jair Bolsonaro a les eleccions presidencials de diumenge.
Dies abans, l'anomenat ambaixador del sertanjeo –nascut en un ranxo a Minas Gerais fa 33 anys i que ara cobra 500.000 reals, (100.000 euros) per concert– havia actuat a Mato Grosso sud. Va anunciar el seu suport al president. Tot i això, en un concert a Miami, envoltant-se en una bandera brasilera davant d'un públic de brasilers expatriats que cridaven “Mito!”, el sobrenom de Bolsonaro, però Lima segurament es va donar per al·ludit
Amb capacitat per omplir els estadis i acaparar les emissores de ràdio, Lima és un actiu de gran valor per a la campanya Bolsonaro. Però no és l'únic. 18 artistes de sertanejo van comparèixer amb el president a Brasília la setmana passada per donar suport a la seva reelecció.
El suport a Bolsonaro és per “l'idealisme de la família i el futur dels nostres fills”, va dir Lima. “Va de l'agronegoci, i de les persones de l'interior, les que posen el menjar a la taula de cada brasiler”. Altres cantants van repetir les falsedats de la campanya del president. El rival de Bolsonaro, Luiz Inacio Lula da Silva, “tancarà totes les esglésies”, va advertir el veterà Leonardo. “Em fa por que el Brasil vagi pel camí de Veneçuela”, va afegir Chitãozinho, i va esmentar la seva cançó de fa deu anys: “Tinc por d'un fracàs” .
El sertanejo és la música de l'interior del Brasil, heroicament rural per a artistes com ara Lima i
Chitãozinho, però en realitat ja és una enorme fàbrica agroindustrial en terres desforestades i contaminades. Igual que el country als EUA, és música per a un públic principalment blanc, de lletra sentimental, sobre amor i traïció. “Fa tres dies que no em dutxo des que em vas deixar”, deia una balada de sertanejo que sonava a la ràdio a la carretera cap a Cuiabá, la capital de Mato Grosso.
El gènere sertanejo s'ha anat transformant des dels vells caipiras d'acordió i viola (guitarra brasilera) que van emergir fa un segle a l'interior rural. Ja es coneix com a sertanejo universitari –adaptat als gustos juvenils–, tot i que la majoria dels joves universitaris al Brasil no poden ni veure Bolsonaro.
La clau és enregistrar el sertanejo en directe per aprofitar els moments de gran emoció quan el públic multitudinari canta a l'uníson i aixeca milers de telèfons mòbils com si fossin espelmes. És el que permet als cantants com Lima presentar-se com la veu del poble, una altra aportació valuosa a la campanya de Bolsonaro.
A l'altre costat de la trinxera de
El sertanejo és un gènere homologable al country pels seus vincles amb idees conservadores
Anitta ha ajudat a destapar un escàndol de finançament amb diners públics dels concerts de sertanejo
la guerra cultural al Brasil hi ha el funk carioca, nascut a les faveles de Rio de Janeiro als vuitanta, una branca brasilera del hip-hop de Miami Sound amb els seus cantants negres i lletres explícitament sexuals.
És la música que el bolsonarisme evangèlic considera que és del dimoni. El 2017, quan Bolsonaro preparava l'assalt al poder presidencial, 22.000 brasilers van signar una proposta a favor de prohibir el funk carioca perquè “només serveix per al reclutament de delinqüents, violadors i pederastes”. D'aquí la ironia que la funkeira més famosa ja és una estrella mundial que canta en tres idiomes i parla un anglès perfecte dels Estats Units. Es tracta de Larissa de Macedo Machado, Anitta, nascuda a Honório Gurgel, una favela a la perifèria del nord de Rio, que s'acaba de convertir en la primera artista llatina que ha encapçalat el rànquing mundial de Spotify amb més de sis milions de visualitzacions pel vídeo Envolver.
Després de mantenir-se distant en eleccions anteriors, Anitta s'ha declarat a favor de Lula aquesta vegada, i s'ha afegit a una llarga
llista d'artistes anti Bolsonaro, que inclou una altra funkeira, Ludmilla, i artistes històrics com ara Caetano Veloso, Chico Buarques Nando Reis. “No soc petista –partidari del PT–, però aquest any suport a Lula”, va escriure en un tuit Anitta al juliol . Va publicar un fil a Twitter en què comparava
Bolsonaro amb Voldemort, el personatge malvat de les novel·les de Harry Potter, i Lula, que fa 77 anys aquesta setmana, amb Dumbledore, el vell mag savi. És una alternativa refrescant a la narrativa del mal i el bé bíblics monopolitzada pels pastors evangèlics de la dreta bolsonarista en contra de Lula.
Malgrat que la seva música s'ha anat convertint en mes eclèctica, Anitta es continua considerant una funkeira. La seva cançó Vai malandra, amb forta ironia sexual, és pur funk carioca, i el video clip va ser enregistrat a la favela de Vidigal el 2017. “Faré tot el que sigui possible perquè el funk carioca sigui respectat al Brasil”, va dir ll'anyany ppassat.
Ja hi ha hagut picabaralles entre arttistes de sertanejo i Anitta. En unn concert a Mato Grosso aquestt any, Ze Neto, un jove cantant boolsonarista, va criticar Anitta i altrres artistes per haver-se beneficiaar de l'anomenada llei Rouanet, qque ajuda a finançar les arts mitjannçant incentius fiscals i ha estat retallada de manera draconiana pper Bolsonaro “A nosaltres ens finnança el poble!”, va anunciar Ze alhhora que va ridiculitzar el desitjaat tatuatge a les natges d'Anittta.
La ffunkeira va respondre de manerra demolidora, ja que va ajudar a ddestapar un escàndol de finançamment amb diners públics dels cooncerts de sertanejo des de municipis governats per la dreta olsonnarista, i que el principal beficiaari n'era precisament Lima.
r exxemple, va cobrar 800.000 als –160.000 euros–per un conert al mmunicipi de São Luiz, a l'estat amaazònic de Roraima, un dels més poobres del Brasil. Els honoraris del ccantant “superaven el pressupostt anual de transport i els àpats pper als escolars del poble”, segonss va informar la revista Bill