‘Don Giovanni’ rodó

‘Don Giovanni’

Int t Carles Pachón, Fernando Álvarez, 7ina Gorina, César Cortés, Maite Alberola, Mar Esteve, Xavier Casademont

Di i i a aniel M. Gil de 7ejada

Di i ni a PauMonterde

o i ata 7 eatre de La Faràndula, Sabadell (19/X/2022; <=era a Catalun>a

Roger Alier

complicada com poques, aquesta obra cimera, fruit de la col·laboració de mozart amb el llibretista Lorenzo Da Ponte i estrenada a Praga (ampliada l’any següent per a la seva presentació a Viena), aborda el mite del llibertí impenitent, que en aquesta òpera arriba a la seva més àmplia descripció. Posar-la en escena, tenint en compte que és d’una considerable extensió, sobretot si es fa en la versió vienesa, era un repte important que l’equip que lidera mirna Lacambra ha vençut amb gran eficàcia i que, com deia un espectador, tot i la seva llargada “s’havia fet curta”.

el mèrit més gran d’aquesta iniciativa, que durà l’obra mestra per tot catalunya, és que l’equip que l’ha posada en escena ha resultat ser impecable, tant pel que fa als cantants com pel funcionament del cor i l’orquestra, en mans del ja expert Daniel m. Gil de tejada, que té acreditada una extensa carrera professional de primer nivell. D’altra banda, la direcció escènica de Pau monterde, de llarga i eficaç carrera també en les produccions de sabadell (amb miquel Gorriz), va assegurar que l’acció fos entenedora i divertida.

cal assenyalar, en primer lloc, la magnífica interpretació del protagonista, carles Pachón, en qui vam observar un timbre baritonal de gran bellesa, que va cantar i actuar al millor nivell. Graciós i una mica voluminós el Leporello de Fernando Álvarez, de veu sòlida, i òptimes les tres dames del repartiment: tina Gorina, que va lluir en l’exigentíssima ària de Donna Anna, Non mi dir; maite Alberola, esplèndida i excel·lent actriu, a més, com a insatisfeta Donna elvira, i mar esteve, graciosa i coqueta Zerlina. molt notable Xavier casademont com a gelós masetto i esplèndid el tenor césar cortés com a Don Ottavio, amb les seves dues impecables àries, especialment distingides pel públic amb forts aplaudiments (tots els cantants també van ser aplaudits, pràcticament en totes les seves intervencions). eficacíssim el commendatore de Jeroboám tejera en les seves breus però contundents aparicions.

el resultat final d’aquesta primera funció de l’Òpera de sabadell ha estat dels millors que li recordo, en els 40 anys que ens ha estat regalant unes representacions de gran qualitat, que no quedarien pas malament en qualsevol teatre d’escala europea.