La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’‘examiga’ de Putin enamora en el títol de Verdi amb què inaugura el Real Anna Netrebko es redimeix amb ‘Aida’
expectació per la top soprano a qui la guerra d’ucraïna ha obligat a escollir bàndol. tal com s’esperava, Anna Netrebko, que des de fa uns quants mesos és més austríaca que russa, va ser pur carisma a l’escenari del teatro real. i l’ovació va ser sonada en el seu retorn a espanya amb aquesta Aida de cartó pedra que el coliseu madrileny ha desempolsegat per celebrar la 25a temporada des de la reobertura.
Amb el teatre ple, Netrebko va esperonar el públic amb un acting felí i una interpretació ígnia que va resplendir davant una batuta grisa, la de Nicola Luisotti. La russa va arrasar en la seva tercera òpera a madrid i va demostrar que continua a l’elit amb un instrument privilegiat, mitges veus i aguts rutilants –era l’única que traspassava l’orquestra–, amb el seu maridíssim Yusif eyvazov com a radamès, tenor convincent de vocal gosadia malgrat el timbre poc afavorit.
el títol més famós de l’òpera italiana i del seu compositor més cèlebre, Verdi, ressuscitava en aquesta producció clàssica, firmada per Hugo de Ana i estrenada al real el 1998, que ja és part del catàleg patrimonial del teatre madrileny. es reposa per tercer cop en forma d’autohomenatge, terme utilitzat per Joan matabosch, director artístic del coliseu, al seu sempre estimulant article del programa de mà.
De Ana cau en els tòpics d’una Aida historicista amb lleus efecte 3D projectats i amb vestuari i escenografia dissenyats per ell mateix. Perruques etíops i rastes per als egipcis i un maquillatge que sembla fugir de la polèmica del blackface. La producció conservadora d’estètica vintage avorrirà amants de produccions imaginatives i innovadores. i la batuta morosa de Luisotti, director associat del real, embassa l’òpera en un halo oratorial tendent al tedi. tempi lànguids i pesants d’una sinfónica de madrid efectiva que aplana el triomf indiscutible de les veus.
en aquest repartiment –un triple cast estel·lar protagonitza les 20 funcions– va destacar el debut com a Amonasro del sòlid baríton polonès Artur ruciński. elegant i sensual l’Amneris de Ketevan Kemoklidze amb la robusta vocalitat del ramfis del baix Jongmin Park. Deyan Vatchkov, va ser un rei de veu tremolosa i aguts esquius. el nivell del cor va lluir amb propietat; no tant un ballet de coreografia estranya firmada per Leda Lojodice.