La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una obra sobre la crítica abolicionista a l’imperialisme, premi Anagrama d’Assaig
L’historiador Josep M. Fradera és el guanyador de la 50a edició
L'historiador Josep Maria Fradera (Mataró, 1952) ha guanyat la 50a edició del premi Anagrama d'Assaig, dotat amb 10.000 euros, amb el llibre Antes del antiimperialismo. Genealogía y límites de una tradición humanitaria, en la qual relata els orígens de la crítica als imperis partint dels moviments per l'abolició de l'esclavitud a finals del segle XVIII. “Soc avantguardista, clàssic i sentimental”, va assegurar ahir Fradera, per afegir que encara que és un “llibre d'història en el qual llisquen preocupacions actuals, en cap cas no hi han d'aparèixer massa”, i està escrit des de la perspectiva del moment que tracta.
Daniel Rico, membre del jurat amb Jordi Gracia, Pau Luque, Remedios Zafra i l'editora Silvia Sesé, va definir l'obra premiada com “un llibre complex i brillant que explica per què la primera gran onada de repulsa i condemna dels imperis no va posar fi a la seva vocació expansiva i els seus mecanismes d'opressió i explotació, sinó més aviat el contrari”.
El llibre, que tanca una llarga etapa que l'autor s'ha dedicat a estudiar el colonialisme, intenta explicar com els moviments abolicionistes nascuts a l'abric de la Revolució Francesa i la independència nord-americana – “quàquers, evangelistes, les primeres feministes, alguns propietaris paternalistes i també els defensors del laissez faire”– tenien un caire reformista, “creuen que els imperis poden ser part de la croada contra l'esclavitud”, ja que “prohibir l'escla
vitud prestigiava l'imperi” i així “la finalitat civilitzadora de les societats europees va ser utilitzada per envair territoris aliens”. Amb el final de l'esclavitud –a l'imperi britànic el 1833, al francès el 1848 i als Estats
Units el 1865–, tot i això, “el capitalisme imaginatiu va fabricar uns treballadors lligats al treball, però mitjançant un contracte”, de vegades “en condicions pitjors que l'esclavitud mateixa”.
L'assaig permet a l'historiador concloure que “els reformistes i humanitaris només intenten la moralització i la reforma dels imperis”. En tot cas, per a aquests moviments abolicionistes “l'esclavitud és el principal desafiament moral”, ha exposat Fradera en una classe magistral d'història a la premsa, per afegir que l'antiimperialisme de debò no sorgeix fins a “l'emergència del nacionalisme no europeu”, però no és el tema central del llibre i amb prou feines l'apunta. Ara bé: “Quan han existit les nacions de debò?”, ha insistit, per recordar l'evidència que avui els imperis encara tenen poder, ja que per exemple “el jardí europeu continua tutelat per un imperi” (els Estats Units), la guerra d'Ucraïna és el “resultat d'una fallida imperial mal resolta” (la Unió Soviètica) o la importància de la Xina, “un imperi que ha existit sempre”.
Abans de presentar el guanyador, l'editora d'Anagrama Silvia Sesé va recordar que el premi, que arriba a la 50a edició, “ha donat el to d'un tipus d'assaig d'imaginació crítica a Espanya durant aquest temps”, una idea que va reprendre Jordi Gracia: el guardó “va canviar més vides, a més de la meva, des del mateix dia que el vaig guanyar, i també ha canviat la vida intel·lectual espanyola” en “dos vessants, la captació de l'instant històric i la incitació a la conversa pública”. Gracia també va agrair “la generositat de Jordi Herralde” per la convocatòria del premi, que el fundador d'Anagrama va recordar que “és l'únic d'assaig al món que tingui 50 anys”.
Per Silvia Sesé, “el premi ha donat el to d’un tipus d’assaig d’imaginació crítica a Espanya” durant50anys