La Vanguardia (Català-1ª edició)
Canvi de guàrdia a l’NFL
Brady lamenta no haver-se retirat i Rodgers no haver canviat d’aires
Dos turistes de províncies van a Londres, s’asseuen en un restaurant i el cambrer els diu: “Per als votants conservadors només hi ha menú degustació, perquè si escullen a la carta sempre s’equivoquen”. Després, per anar a Wembley en transport públic, l’espera es fa interminable. “Els autobusos són com els primers ministres –els diu algú a la parada–. En passen tres de junts, i després no se sap”. S’espanten quan noten una espècie de sacsejada, fins que algú els n’informa: “No són els efectes de l’hidrofracturació, sinó un terratrèmol polític, ara n’hi ha cada dia”. Una bona ànima els regala un pastís: “Em va donar la recepta Liz Truss, he canviat tots els ingredients i crec que ha quedat bastant bo”. Pregunten quan és el canvi de la guàrdia al Palau de Buckingham. “Dues vegades a la setmana, a les onze del matí, però a Downing Street hi ha canvi de primer ministre gairebé cada tarda” (vinyetes de Matt, periodista gràfic sensacional de The Daily Telegraph).
A l’NFL no hi ha canvi de guàrdia tan seguit com a Downing Street, però ara sembla que toca. Tom Brady i Aaron Rodgers estan tenint temporades per a l’oblit, amb més derrotes (quatre cadascun) que victòries (tres). El líder dels Tampa Bay Buccaneers, en la que gairebé segur serà la seva última temporada, es penedeix d’haver tornat quan ja se n’havia anat i d’haver posat en joc el seu matrimoni. Total, per què? Si l’objectiu era guanyar una vegada més la Super Bowl, no sembla de camí a aconseguir-ho. Va forçar la jubilació anticipada de l’entrenador Bruce Arians i el seu reemplaçament per Todd Bowles, per a res. Ha tingut el mal gest de criticar la línia ofensiva de l’equip perquè
no el protegeix com ell voldria, però se’l veu distret i imprecís a les passades. Això sí, va trobar temps per ser al casament del propietari dels Patriots, el seu antic club. En sis partits no ha assolit els 21 punts. Per primera vegada se li nota l’edat (45 anys).
També està en una situació delicada, potser més, Aaron Rodgers, que sense Davante Adams (traspassat als Raiders) no té receptors de qui es fiï, i això es nota en el seu passotisme. De vegades fa l’efecte de ni tan sols intentar la jugada que li dicta des de la banda Matt LaFleur, amb qui no acaba d’entendre’s (va coquetejar amb anar-se’n en la pretemporada, però al final es va quedar a contracor, entabanat amb un contracte de cent milions de dòlars). Els percentatges de passades completades i iardes per llançament són els més baixos de la seva carrera, igual que el seu ràting. És com si no es divertís i el seu cap fos molt lluny.
L’ocàs de Rodgers i Brady es produeix després de les retirades de Ben Roethlisberger, Philip Rivers i Drew Brees, altres glòries de la seva generació. És el moment de Jalen Hurts (dels imbatuts Philadelphia Eagles), de Joe Burrow (finalista de l’última Super Bowl amb els Bengals),
Pat Mahomes (Kansas City), Matthew Stafford (Rams), Josh Allen (Bills) Lamar Jackson (Ravens), Justin Herbert (Chargers) o Daniel Jones (Giants) .
La decisió de retirar-se, o canviar d’equip, és una de les més difícils en la carrera d’un esportista. Brady ha volgut jugar un any més, Rodgers es va quedar a Green Bay, però Russell Wilson va abandonar els Seahawks, el seu equip de tota la
El quarterback de Tampa sembla com si jugués per primer cop amb l’edat que té, i el dels Packers passa de tot
vida, per Denver, on ha perdut cinc dels set partits. En canvi, el Seattle, amb el seu substitut Geno Smith, és una màquina d’anotar punts. No se sap mai. Un altre veterà, Kirk Cousins, té els Vikings al capdavant de la seva divisió.
Diumenge? Canvi de la guàrdia a l’NFL. Tres de la tarda d’un dia qualsevol? Terratrèmol polític a Londres i canvi de la guàrdia a Downing Street.