La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’Airef preveu que Espanya entri en recessió tècnica
Estima un PIB negatiu a partir del quart trimestre d’e l’any
L’economia espanyola entrarà en recessió tècnica a començaments del 2023, segons les estimacions de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef). L’organisme supervisor preveu que el PIB ja caigui al negatiu durant l’últim trimestre d’aquest any, registri una evolució d’un -0,2% o -0,3% i es mantingui en xifres semblants durant els primers tres mesos del pròxim exercici. En el tercer trimestre del 2022 l’economia espanyola s’hauria estancat prop del zero en espera de conèixer la dada oficial que l’INE publicarà divendres.
L’autoritat fiscal va fer ahir una fosca radiografia de l’economia espanyola i va dibuixar un horitzó complex que, segons va assenyalar la seva presidenta, Cristina Herrero, podria ser fins i tot pitjor per l’efecte contagi de l’“intens” deteriorament econòmic que experimenta el Vell Continent.
L’equip dirigit per Herrero va matisar, no obstant això, que encara que la teoria monetària estableixi que una caiguda del PIB durant dos trimestres es considera una recessió tècnica, la situació de l’economia espanyola té alguns elements positius, com la recuperació del turisme, cosa que fa que no siguin derrotistes. Per la seva banda, el Govern espanyol continua mantenint que no preveu una recessió tècnica en les seves previsions econòmiques.
L’Airef, que sí que va avalar el quadre macroeconòmic del Govern central, tot i que després d’un intens debat intern, va fer una esmena a gairebé tot el projecte de llei de pressupostos i va reforçar d’aquesta manera la compareixença de la seva presidenta en la comissió del Congrés la setmana passada.
Per l’autoritat fiscal, els comptes públics que ha portat el Govern espanyol a les Corts tenen “falta de realisme”, perquè no són creïbles a l’apartat dels ingressos, essencialment pel que fa referència a la recaptació fiscal, ni a les despeses, infraestimades. Herrero va destacar que l’Executiu no inclou en els pressupostos la més que probable pròrroga de mesures extraordinàries per combatre la crisi. Mesures com la rebaixa de l’IVA de la llum i el gas o la bonificació del litre de carburants que, tot i així, Hisenda sí que preveu ampliar en el pla pressupostari remès a Brussel·les el 15 d’octubre a través de l’epígraf “escenari dos”.
L’augment dels preus que l’Airef preveu per al 2023 també és superior al que calcula Economia. En concret, l’organisme independent estima una inflació d’un 3,9% i un deflactor del PIB d’un 4,3%, davant un 3,8% governamental. L’autoritat fiscal avisa d’una inflació subjacent encara elevada durant els pròxims mesos basada en la progressiva translació dels increments dels costos als preus i en una acceleració de les remuneracions dels assalariats que podria assolir una mitjana d’un 5,8% al llarg de l’any que ve. Una dada: el supervisor calcula que les mesures anticrisi han possibilitat que es redueixi la inflació mitjana durant aquest any en 1,5 punts. Dit d’una altra manera: sense ajuts, l’IPC se situaria el 2022 en un 10,1%.
Malgrat l’absència de regles fiscals, l’Airef va reclamar al Govern espanyol un “pla de reducció de deute creïble i gradual”, una cosa que és un “exercici pendent”. L’organisme independent va avisar l’Executiu que, ja que la ministra d’Hisenda ha assenyalat que les mesures anticrisi es prorrogaran totalment o parcialment, el marge de reducció del dèficit es va esgotant a mitjà termini i que, per tant, sense propostes addicionals s’alentirà el ritme de reducció de deute en relació amb el PIB. ●
L’autoritat fiscal reclama al Govern espanyol un “pla de reducció de deute creïble i gradual”