El que realment importa

L’infern està empedrat de bones intencions. La llei de Dependència va néixer amb els millors propòsits d’un Estat de benestar que anteposava la protecció als més necessitats. La lloable iniciativa nascuda sota el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va beneficiar milers de persones des de la seva aplicació el 2006 fins que la falta d’acompanyament pressupostari va convertir l’accés a aquests ajuts en un calvari. Catalunya ha estat una de les comunitats més afectades per l’infrafinançament del Govern central i s’ha arribat a una situació límit en què ha esdevingut l’autonomia amb més persones (més del doble que la mitjana espanyola) en llista d’espera per poder rebre aquests ajuts. Sense anar més lluny, el març passat, aquest diari es va fer ressò d’un manifest signat per 34 representants de fundacions i entitats socials del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya en què s’acusava el Govern de la Generalitat de tenir “oblidat” tot aquest sector. I la situació des d’aleshores no ha fet més que empitjorar.

En aquest moment la llista d’espera de persones sense prestació social s’ha incrementat un 7% a Catalunya, mentre que a la resta d’Espanya s’ha reduït un 16,7% gràcies a un pla de xoc impulsat des del Govern central. És difícil d’explicar aquesta diferència tan gran entre unes autonomies i unes altres. El president de l’Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials, José Manuel Ramírez, va ser ahir molt dur en una intervenció al Parlament i va acusar directament els darrers governs catalans de ser els responsables d’aquesta situació per “la seva desídia i imperícia”.

Més enllà d’intentar buscar culpables del que ha passat, ara el més important és corregir aquesta tendència. És bo que el nou conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, vingui d’un món (dirigia l’entitat Dincat) que patia aquestes mancances. Aquesta hauria de ser una de les prioritats del nou Govern de Pere Aragonès, i per això seria necessari poder aprovar uns nous pressupostos, per disposar de més recursos. Això és el que realment importa.