La Vanguardia (Català-1ª edició)
El bolsonarisme es debat entre milícies armades i milícies digitals
Tres dies abans de les presidencials, s’espera una allau de notícies falses
L’avantatge de Lula sobre Bolsonaro és més estret del que s’esperava fa unes setmanes
Alguns brasilers s’ho van preguntar diumenge quan van veure les impactants imatges a la televisió d’un atac amb granades i un rifle d’alt calibre contra la policia federal perpetrat per l’exdiputat Roberto Jefferson, estretament aliat amb els corrents més radicals del bolsonarisme: és el principi de la temuda revolta armada de les bases bolsonaristes?
Jefferson, vell conegut de Bolsonaro, que va contractar com a assessor el fill més radical del president, Eduardo, estava sota arrest domiciliari després de ser acusat pel Tribunal Suprem Electoral de participar en les anomenades milícies digitals, acusades de subvertir la democràcia mitjançant la producció de notícies falses. Els bolsonaristes ho consideren una caça de bruixes per prevenir la reelecció del president d’extrema dreta. Jefferson va ser inculpat l’any passat per “pertànyer a una organització delictiva de forta actuació digital amb l’objectiu d’atemptar contra la democràcia i l’Estat de dret”, segons el Tribunal Suprem Electoral sota el seu poderós president Alexandre de Moraes. Va ser identificat com un activista de l’anomenat “gabinet d’odi” i sentenciat a presó preventiva, després arrest domiciliari.
La decisió de l’exdiputat de provocar un incident –va dirigir insults a una jutgessa del Tribunal Suprem, conscient que inevitablement suposaria tornar a la presó– semblava dissenyada per iniciar el tipus de desestabilització que Bolsonaro defensa. Jefferson “es va atrinxerar amb armes i explosius en un aparent intent d’infondre un aixecament bolsonarista”, va afirmar Bernardo Mello Franco, columnista d’O Globus.
Tot i això, des de l’atac de Jefferson contra els agents de la policia federal, que van anar al seu domicili per portar-lo a la presó, no hi ha hagut més actes de violència. Quan falten tres dies per a les eleccions, amb un avantatge de Lula més estret del que s’esperava fa unes setmanes, el bolsonarisme sembla més centrat ja en la guerra de les seves milícies digitals que en les milícies armades. Luiz Eduardo Soares, exintegrant de l’equip de seguretat del govern de Lula, afirma que “Jefferson va articular l’atac amb membres de la campanya de Bolsonaro; la primera reacció de Bolsonaro va ser molt ambigua”, va dir.
“Però, més que mitjançant accions armades, el més probable és que els activistes bolsonaristes intentin canviar el trajecte d’aquestes eleccions ja amb una allau de falses notícies a l’últim moment”, va explicar Soares, autor del llibre que va inspirar la pel·lícula Tropa d’elit, sobre la guerra entre policia i bandes de narcotraficants a les faveles de Rio.
Després de defensar-lo en un inici, Bolsonaro va acabar rentant-se les mans respecte a Jefferson. “Qui dispara contra la policia és un bandit”, va assenyalar Bolsonaro dilluns.
Les milícies digitals del gabinet d’odi, que es van considerar decisives per a la victòria de Bolsonaro el 2018, ja estan anant a totes a la recta final d’aquesta campanya. Milers de notícies falses han estat disparades per xarxes socials, cosa que ha forçat més mesures de control per part de Moraes.
Però hi està havent un perillós bucle de retroalimentació de sancions contra les xarxes de Bolsonaro i més protestes bolsonaristes per una suposada operació per prevenir la victòria de Bolsonaro. És un dilema difícil de resoldre per a la democràcia brasilera igual com d’altres. De manera sorprenent, The New York Times va donar part de la raó als bolsonaristes la setmana passada titulant en un article: “Al Brasil un sol home pot decidir el que es diu a internet per combatre les mentides”.
Soares i d’altres esperen més moments difícils abans o després de les eleccions. “Bolsonaro ha anunciat repetidament que no serà derrotat si no hi ha frau; si no guanya, pot denunciar frau el mateix diumenge i convocar la seva gent al carrer”, diu Soares. “A mi em sorprendria molt si Bolsonaro no optés per algun tipus de moviment colpista abans o després de les eleccions”, va coincidir Jorge Chaloub, analista polític de la Universitat de Juiz de Fora. Guanyi Bolsonaro o guanyi Lula, hi haurà desestabilització, escriu el columnista Reinaldo Azevedo a