La Vanguardia (Català-1ª edició)
La desintegració de la llista àrab unida dona ales a la dreta israeliana
Els partits de la minoria palestina es presenten dividits a les eleccions
Quan travessa l’avinguda Salame del sud de Tel-Aviv, la propaganda electoral canvia d’idioma. Entre mesquites, habitatges de construcció otomana i cafès ambientats pel fum aromatitzat de les xixes, els partits àrabs volen convèncer un electorat desconnectat. “La veu del poble” o “la teva veu modificarà l’equació” són missatges que no sembla que cridin l’atenció dels vilatans de Jaffa, una de les ciutats mixtes d’Israel. “Per descomptat que no soc optimista”, respon a La Vanguardia la jove Manar. A prop seu, el pescador Raed només es preocupa de vendre la seva mercaderia: “No m’importen els polítics, que viuen generant crispació. Per mi els clients són tots iguals, siguin àrabs o jueus”.
Als tercers comicis del març del 2020, la Llista Unificada àrab va aconseguir un èxit sense precedents: va sumar 15 escons i es va consolidar com la tercera for
ça política del país. L’excomandant en cap de l’exèrcit israelià, Benny Gantz, podia apartar Benjamin Netanyahu del poder si acceptava el seu suport. Però en plena crisi pandèmica i sotmès a una campanya d’assetjament de la dreta, que l’acusava de pretendre governar amb “simpatitzants del terrorisme”, Gantz es va inclinar per formar un govern d’unitat amb el Likud, que va fracassar al cap de pocs mesos.
Abans de les quartes eleccions del 2021, la facció islamista
Ra’am, liderada per Mansour Abbas, va optar per escindir-se de la coalició àrab de quatre partits. Representant de la branca meridional del Moviment Islàmic d’Israel –arrelat entre beduïns i conservadors del desert del Nègueb–, Abbas va impulsar un nou paradigma: no vetar cap bloc i intentar influir des del govern. Els seus quatre escons van ser vitals per impulsar l’“executiu del canvi”, i per primera vegada un partit àrab va formar part de la coalició de govern –sense ministres– a l’estat jueu.
Les divergents estratègies continuen provocant fissures. Balad, el partit més radical, va abandonar també la Llista Unificada, que va quedar definitivament enterrada. Aquesta facció nacionalista palestina veta qualsevol opció de formar part d’un executiu sionista i somia construir un únic estat per a tots els seus ciutadans.
Balad acusa els altres dos partits, Khadaix i Ta’al, d’apartarlos per forjar un possible acostament al bloc liderat pel centrista Yair Lapid. El partit comunista Khadaix, encapçalat per Ayman Odeh, juga la carta de la por. Alerta d’una possible victòria de Netanyahu amb l’extrema dreta jueva per animar el seu electorat, desencisat per les lluites de poder internes dels seus representants polítics i les seves escasses “victòries” a la Knesset.
Aida Touma-Suleiman, del partit d’Odeh, va provocar la polèmica dimarts amb les seves lloances a la “resistència” dels “màrtirs” a Nablus, després d’una operació militar israeliana que va liquidar cinc milicians palestins. La diputada insisteix que només formen part del “bloc que lluita contra l’ocupació i l’apartheid”, però les seves declaracions van danyar les opcions del
“He de votar com a ciutadà israelià en el seu ple significat, no com una minoria en un estat ocupant”
seu partit per formar part del bloc de centreesquerra. Gran part de la minoria àrab d’Israel –20% de la població– se sent palestina i té familiars a Gaza o Cisjordània.
“Quan voto ha de ser com a ciutadà israelià en el seu ple significat, no com a part d’una minoria integrada en un estat ocupant. M’interessen afers econòmics i aconseguir més igualtat”, va declarar un resident de Kfar Qassem al rotatiu Ha’aretz. És el gran dilema àrab: boicotejar un sistema electoral que consideren que discrimina els seus drets o participar en el joc polític per guanyar influència.
Malgrat la creixent integració dels àrabs en universitats, hospitals, bancs i empreses d’Israel, les diferències respecte als seus conciutadans jueus continuen sent notables. Persisteix la falta d’inversions en infraestructures als seus poblats; més d’un 50% dels nens viuen sota el llindar de la pobresa; un 40% d’adolescents estan en risc d’abandonar l’educació secundària; i les bandes mafioses campen al seu aire terroritzant la ciutadania. Des de començament d’any, 80 àrabs van morir víctimes dels tirotejos entre criminals, molts per culpa de bales perdudes. És un fenomen que va a l’alça, i culpen el Govern i la policia d’abandonament absolut.