La Vanguardia (Català-1ª edició)
Tres pressupostos amb la majoria de la investidura
El 13 de febrer del 2019
■ el projecte de pressupostos generals de l’Estat d’aquell any va ser retornat al Govern central. PP, Ciutadans, PDECat, ERC, EH Bildu, Coalició Canària i Fòrum Astúries van sumar
191 vots i van tombar el projecte que havia defensat la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. Aquell revés a l’Executiu de Pedro Sánchez va desembocar en la convocatòria de les eleccions generals, que es van celebrar el 28 d’abril. Les va guanyar el PSOE, que va obtenir 123 diputats –tres més dels que té ara el grup socialista–. Tot i això, la incapacitat d’arribar a acords va impossibilitar la formació d’un govern. El bloqueig va desembocar en la celebració d’unes noves eleccions el novembre del mateix any. Apresa la lliçó, llavors l’esquerra sí que es va posar d’acord, i es va constituir el Govern de coalició de PSOE i Unides Podem que ha arribat fins aquí. Altres grups de l’òrbita progressista també van reorientar les seves posicions, singularment Esquerra Republicana, els vots de la qual el 2019 van ser decisius per retornar el projecte i la convocatòria de noves eleccions. Des d’aleshores s’han tramitat tres pressupostos amb la majoria de la investidura incòlume. El 2021 el projecte va obtenir en la votació d’admissió al Congrés –el mateix tràmit que s’està desenvolupant avui a la Cambra– 198 vots a favor. Una xifra inusual. La principal singularitat d’aquella votació va ser que Ciutadans no va presentar esmena a la totalitat i es va pronunciar a favor de l’admissió, igual que ERC. En aquell moment Sánchez mantenia una doble partida al camp de joc. Duraria poc. En el tràmit que s’està deliberant aquests dos dies al Congrés, Ciutadans s’ha alineat en contra i ERC es manté al bloc de la investidura. Si no falla ningú, l’admissió a tràmit comptarà amb fins a 190 vots a favor.