La Vanguardia (Català-1ª edició)
La Fiscalia avala que Rajoy reti comptes davant la justícia d’Andorra
L’expresident i la cúpula d’Interior estan imputats pel cas BPA
Rajoy s’acosta a Andorra. La pilota del ping-pong processal que juga l’expresident del govern contra la querella admesa al país pirinenc per la implicació en les accions de l’anomenada policia patriòtica va caure ahir al costat andorrà. La Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Madrid va signar un escrit en què es mostra contrària a la suspensió cautelar sol·licitada per l’expresident del govern de la resolució del secretari d’Estat de Justícia, en què s’avalava que la comissió rogatòria dictada per la justícia andorrana tirés endavant. És a dir, que la Fiscalia avala que Espanya cooperi amb Andorra en la investigació judicial admesa a tràmit per la batlle (jutgessa) andorrana Stephanie Garcia.
La querella sosté que Rajoy, dos dels seus ministres i diversos alts caps de la cúpula policial del 2014 i el 2015 van fer xantatge, amenaces, coaccions i extorsió sobre la direcció de Banca Privada d’Andorra perquè –vulnerant el secret bancari– els donessin informació sobre els comptes que suposadament tenien en aquesta entitat polítics com ara Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras. Aquesta denúncia va ser presentada el 2020 per l’Institut de Drets Humans d’Andorra i admesa a tràmit aquest juny. A més de Rajoy, els querellats són l’aleshores ministres d’Hisenda, Cristóbal Montoro, i de l’Interior, Jorge Fernández Díaz; el seu secretari d’Estat, Francisco Martínez; el director general del Cos Nacional de Policia, Ignacio Cosidó; els comissaris –jubilats– Eugenio Pino, José Manuel Villarejo i Marcelino Martín-Blas; els inspectors en cap de la Policia Celestino Barroso i Bonifacio Díaz, i el comissari Pedro Esteban, responsable dels serveis d’informació a Catalunya.
La defensa de Rajoy ha mirat
de paralitzar, mitjançant diferents recursos, la comissió rogatòria andorrana, en part al·legant una possible vulneració dels drets fonamentals a la tutela judicial efectiva i a la igualtat, però la Fiscalia creu que el que encobreix “realment” aquesta estratègia és un judici sobre l’actuació del jutjat d’instrucció número 32 de Madrid i la secció 2a de l’Audiència Provincial, davant qui es mira d’aturar la rogatòria. El ministeri públic també adverteix que el recurs plantejat no té objecte perquè la comissió ja ha estat tramitada.
El 2014 l’agregat d’Interior de l’ambaixada d’Espanya a Andorra, Celestino Barroso, va demanar una reunió amb la direc
La defensa de l’expresident mira de paralitzar la comissió rogatòria enviada a Madrid per Andorra
ció de BPA. Es va veure a Andorra amb Joan Pau Miquel, director executiu de l’entitat, que, estranyat per la cita, va enregistrar la conversa. Li va explicar que hi havia gent de Madrid, amb referència a la Policia, interessada en la seva col·laboració amb certa informació; li va dir que, si no ajudava, el banc rebria una “destralada”. Barroso el va instar a una nova reunió a Madrid, amb una altra persona, que es va presentar com Félix Rodríguez, però realment era Marcelino Martín-Blas, un alt cap del Cos Nacional de Policia. En tres reunions al llarg d’aquell juny, Miquel va entendre que volien dades sobre Pujol, Mas i Junqueras. Miquel nega que els hagi donat aquestes dades. El 7 de juliol del 2014, en tot cas, el diari El Mundo va publicar una suposada captura de pantalla d’un ordinador bancari amb moviments dineraris de diferents membres de la família Pujol. Tres setmanes després, Jordi Pujol va confessar que la família tenia diners a Andorra, procedents –va dir– d’una herència del seu pare. Els Pujol es van querellar contra BPA pels presumptes delictes de revelació de secret bancari i falsedat documental.
BPA, en tot cas, va ser intervinguda el març del 2015 perquè va rebre, efectivament, una “destralada” del FinCen, l’organisme americà que combat l’economia criminal. Quatre causes judicials van vincular BPA amb diverses branques mafioses, tot i que cap dels llavors acusats no ha estat condemnat avui dia pels delictes inicialment anunciats per la Policia i la justícia espanyoles. Del suposat lligam entre BPA i el “càrtel de Sinaloa”, no hi va haver mai ni una denúncia. En un dels famosos enregistraments del cèlebre comissari Villarejo se sent que li diu: “Ens vam posar en contacte amb els companys d’Intel·ligència americans i amb el FinCen, i els vam enviar informes plens de mentides”.