El debat independentista es difumina a les xarxes socials

L’interès sobre l’independentisme cau als nivells previs al referèndum

El debat independentista s’esllangueix a les xarxes. El mirall digital de la conversa social reflecteix un retrocés en la presència i l’activitat d’aquesta temàtica. Així ho registra l’últim estudi de l’Observatori de la Conversa Social a Espanya La Vanguardia- LLYC, dedicat a l’“Independentisme a Catalunya” i que cobreix el període d’entre l’1 de gener del 2017 i el 12 d’octubre del 2022.

L’estudi ofereix deu conclusions significatives. En primer lloc, detecta una “desactivació gradual de la conversa sobre l’independentisme, tant en la conversa de Catalunya com en la resta d’Espanya”. Aquest descens és “gradual”, ja que “comença el 2020 fins a tornar aquest 2022 a nivells semblants” als “del 2017, abans del referèndum de l’1 d’octubre”. El nombre de perfils que participen en la conversa es redueix en un 50% entre el 2017 i el 2022. I també es redueix “notablement l’activació dels usuaris (missatges per perfil), tot i que a Catalunya continua sent lleugerament superior a la mitjana del 2017” (per la influència del període previ a l’1 d’octubre).

Paradoxalment, aquesta evolució passa en un context en què “la conversa general sobre Catalunya sí que ha guanyat usuaris”. És a dir, “excloent les qüestions relacionades amb l’independentisme”, el nombre de perfils participants ha crescut un 15% en comparació amb el 2017. I el pes de la conversa sobre l’independentisme dins de la conversa total sobre Catalunya ha caigut d’un 63% a un 30%.

Vist retrospectivament, l’independentisme “va activar tant usuaris catalans com d’altres zones d’Espanya”, tot i que aquests últims suposen “més d’un 60% dels perfils”. Tot i això, i “malgrat que els usuaris procedents de la resta d’Espanya dupliquen els perfils catalans”, és a Catalunya “on es crea més de la meitat de la conversa”. I això “és així perquè el nombre de missatges per usuari és superior als perfils catalans”.

D’altra banda, el referèndum de l’1 d’octubre i el judici del procés han estat “les fites més rellevants en la conversa, tant per perfils (30%) com per volum de missatges”. Després, hi ha l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, amb un 20% de perfils, i “els indults, que han provocat menys interès, tant per missatges com per perfils”.

Així mateix, la recent crisi al Govern de la Generalitat “amb prou feines ha tingut rellevància en la conversa sobre l’independentisme”. De fet, “les converses provocades per la ruptura entre ERC i Junts arriben a una xifra de mencions molt semblant a les converses dels primers mesos del 2017, abans del referèndum”.

L’estudi també detecta que, amb el pas dels anys, “es redueix

La recent crisi del Govern gairebé “no ha tingut rellevància en la conversa sobre l’independentisme”

el nombre de comunitats participants, es perden actius i s’incrementa la polarització”. El 2017 va ser l’any que més perfils i comunitats es van activar, però els últims tres anys “s’han reduït a: independentistes, dreta unionista i esquerra plurinacional”. Paral·lelament, els independentistes “acumulen el volum més important de missatges i perfils”, tot i que aquesta comunitat “el 2022 és un 60% més petita que el 2017”.

Al mateix temps, els “últims dos anys la dreta unionista s’ha convertit en la comunitat amb més nombre de perfils”, alhora que es radicalitzava, ja que “passa a ser liderada per perfils pròxims a Vox”. En canvi, la comunitat unionista d’esquerres pràcticament “desapareix de la conversa els dos últims anys”. Per la seva part, la comunitat de l’esquerra plurinacional “va acumular el nombre més alt de perfils el 2019, a causa de les converses entorn del judici del procés”.