França i Alemanya discrepen

Ahir es van reunir al palau de l’Elisi el president francès, Emmanuel Macron, i el canceller alemany, Olaf Scholz. La trobada va tenir lloc en un moment molt baix de l’entesa franco-alemanya, que ha causat preocupació, no només per aquestes relacions bilaterals, sinó també per la condició dels dos països com a locomotores del projecte europeu. Si França i Alemanya no s’entenen, és tota la Unió Europea la que pot entrar en una fase de turbulències. I en aquesta conjuntura, marcada per la invasió d’Ucraïna, amb conseqüències per a tot el continent, això seria molt inconvenient.

Al llarg dels quatre anys i mig que el president Macron i la cancellera Merkel van coincidir com a màximes autoritats dels seus respectius països, les relacions entre tots dos van funcionar amb un alt grau de sintonia. Ara les coses són diferents. Les discrepàncies entre l’Elisi i la cancelleria alemanya se succeeixen. N’hi ha en el vessant econòmic, perquè França està en desacord amb el voluminós pla –200.000 milions d’euros– llançat per Alemanya per protegir la seva indústria en temps d’inflació disparada. N’hi ha en el vessant de la defensa, en part perquè Alemanya ha ignorat la indústria francesa, a l’hora de renovar la seva flota aèria de combat, i ha optat per la compra d’F-35 als Estats Units; en part, perquè França, com Espanya, no està inclosa en el programa de l’escut antimíssils proposat per Scholz. I n’hi ha en l’àmbit energètic, a causa de les posicions oposades dels dos països, per exemple, en el tema del gasoducte Midcat o en el de la limitació dels preus de carburants.

Ahir les formes van ser versallesques. Macron va baixar les escales de l’Elisi per rebre Scholz a la sortida del cotxe. I els portaveus governamentals van apuntar que s’havien produït avenços en tots els terrenys. Però es fa difícil oblidar que la trobada d’ahir es va produir en comptes de l’habitual, i aquesta vegada cancel·lada, reunió anual de ministres dels dos països. I també que, segons diferents forces, la raó última d’aquesta trobada és que, amb Scholz, Alemanya sembla voler prioritzar la seva condició de primera potència europea per damunt de la de motor solidari de la construcció europea. I aquesta circumstància és una mica preocupant. Macron i Scholz no es poden permetre que la falta de sintonia personal enterboleixi les seves relacions. I Europa no pot permetre’s flaqueses en el procés d’enfortiment de la seva unió. Aquestes diferències franco-alemanyes s’han de resoldre de pressa, com més aviat millor.

El projecte europeu podria ser el primer perjudicat pel desacord bilateral