Salses, purés i coàguls

Vivim dies d’un activisme climàtic variat, però els mitjans paren més atenció a les agressions gastronòmiques contra obres d’art que no pas a d’altres. S’ha parlat a bastament de la salsa de tomàquet contra un quadro de Van Gogh, del puré de patates contra un Monet (un puré molt mal cuinat, per cert; massa líquid) i del pastís de xocolata contra l’escultura de cera de Carles III al Museu Madame Tussauds.

En canvi s’ha parlat menys del que ha passat a Alemanya, a Wolfsburg, seu del Grup Volkswagen. Una colla d’activistes membres de l’organització Scientist Rebellion –nou en total– se’n van anar a un concessionari de Porsche i van passejar per la sala on l’empresa exhibeix els nous models per tal que els clients puguin triar. Tot seguit es van escampar pega a les mans i les van enganxar a terra, davant

S’ha parlat poc de la protesta climàtica que hi ha hagut a Porsche

dels vehicles exposats. Ho van fer per exigir la descarbonització del sector automobilístic.

L’encarregat del concessionari no es va atabalar. Els va observar i els va deixar tranquils, enganxats al ciment polit. Quan es va acabar la jornada laboral, va apagar els llums i la calefacció, i els seus treballadors i ell se’n van anar cap a casa. Quan van veure que la cosa s’allargaria, els protestaires van demanar-li una palangana “per fer les necessitats”, però l’encarregat va fer com si sentís ploure.

Dues nits s’hi van passar, adherits a terra, perquè els del concessionari no van trucar a la policia fins 42 hores després. Hi van anar uns quants agents que van desenganxar els activistes, entre els quals el líder del grup, Gianluca Grimalda, que ara es queixa que la immobilització li ha provocat coàguls a la mà, coàguls que són “potencialment mortals” –diu– i que podrien haver-li deixat seqüeles de per vida. Com si no fos prou sabut que és summament recomanable que qui no vol pols no s’ha d’acostar mai gaire a una era.