La Vanguardia (Català-1ª edició)
Cada hora moren cinc persones esperant l’ajuda per dependència
Catalunya, per sota de la mitjana espanyola: 1 mort cada 40 minuts i 71.000 en espera A tot Espanya, 193.346 esperen l’ajuda i 125.000 més encara no han estat valorades L’aportació del Govern espanyol al sistema de dependència és d’un 19%, lluny del 50% e
La Comissió de Drets socials del Parlament de Catalunya va rebre ahir una pluja de dades sobre la situació de dependència a Catalunya. I totes mostraven un panorama desolador: Catalunya és la comunitat amb la llista d’espera més llarga de tot Espanya de persones dependents que, malgrat que tenen reconegut el dret a tenir una assistència, no la reben: 71.017 persones, un 28,2% del total de dependents, més del doble que la mitjana espanyola, que se situa en un 12,7%.
La pitjor xifra, sens dubte, és la dels que tenen reconegut un dret de què no arribaran a gaudir: cada 40 minuts mor un dependent català en llista d’espera, 21 al dia, 7.827 a l’any (dades del 2021). si a aquest grup hi sumem els ciutadans que estan pendents de ser valorats (25.293), les xifres són encara pitjors: l’any passat van morir gairebé 3.000 persones en espera d’una valoració que els obriria la porta a l’esperança de tenir un servei d’ajuda.
En el conjunt d’Espanya, 193.346 persones estan als llimbs de la dependència (persones valorades amb algun grau i pendents de rebre la prestació o servei a què tenen dret), a les quals cal sumar les 124.596 sol·licitants que estan pendents de ser valorades. un total de 46.300 persones van morir sense rebre aquesta ajuda, això en suposa 126 al dia, una mica més de 5 persones cada hora. Així ho va explicar el president de l’Associació Directors i Gerents de serveis socials, josé Manuel ramírez, davant els diputats catalans, a qui va instar a treballar per treure el sistema de dependència català d’una situació crítica i agònica. Perquè, segons el seu parer, no és acceptable que es trigui 398 dies (un any i un mes) a aconseguir que una persona dependent aconsegueixi l’acreditació de la mateixa i rebi la corresponent prestació.
si aquest problema no se soluciona immediatament, assenyala ramírez, i no s’augmenta la xifra de beneficiaris, es trigarà deu anys a aconseguir “la plena atenció, la plena cobertura de la població en situació de dependència i això comptant que no hi hagi més llista d’espera, cosa que no és real”. El 2021, el sistema de dependència català va aconseguir incorporar gairebé 10.000 persones, cosa que representa un 6,3%. La mitjana d’Espanya va ser d’un 8,7%.
Per què passa això? Per contestar a aquesta pregunta cal remuntar-se al naixement de la llei de Dependència, l’any 2006, que assenyalava els percentatges a posar per les administracions per cobrir l’assistència als dependents: comunitats (que tenen les competències) i Govern espanyol a parts iguals. Però la llei amb els nous drets va partir amb pressupostos escassos al principi i, de seguida, “va ensopegar” amb la crisi del 2008 i la decisió del Govern central, el 2012, de reduir l’aportació al sistema de dependència.
Fins al 2021 no es va posar fi a aquella retallada de l’administració estatal, que l’Associació de Directors i Gerents de serveis socials quantifica en 6.321 milions d’euros (supressió del nivell mínim, de l’acordat i de les cotitzacions a la seguretat social de les cuidadores familiars). A Catalunya, aquestes mesures de restricció econòmica han suposat “un trencament acumulat” de 671 milions d’euros aquests nou anys, assenyala ramírez.
segons les dades que recull l’Imserso sobre el sistema de dependència, la despesa certificada el 2021 va ser de 1.522 milions d’euros, dels quals 1.239 corresponen a l’aportació de la Generalitat, i 282, de l’administració central (81% el Govern i 19%, el Govern espanyol, segons l’Imserso).
Els costos directes estimats per les prestacions i serveis es van elevar a un total de 1.452 milions, de què un 59,6% va anar a càrrec de la Generalitat; un 20,3% de l’administració espa
Es triga un any i un mes a aconseguir que es valori i es doni servei a una persona dependent
Campuzano reconeix disfuncions en el sistema, però recorda l’infrafinançament de l’Estat a Catalunya
rò s’està perfeccionant amb la participació dels usuaris potencials.
Els creadors pretenen automatitzar una de les tasques més habituals de la logística assistencial dels hospitals i centres residencials, per reduir la sobrecàrrega de feina del personal sanitari, de manera que repercuteixi en la qualitat del servei. D’aquí poc, pacients del parc sanitari Pere Virgili, a Barcelona, amb dificultats per menjar de manera autònoma participaran en la primera prova pilot del robot en un entorn real. En un futur, l’aparell podrà reconèixer els gestos facials de nyola, i un altre, dels usuaris.
Carles Campuzano, nou conseller de Drets socials, reconeix la crítica situació de la dependència a Catalunya. “sense cap dubte, reduir les llistes d’espera per accedir a les prestacions de la llei és una de les nostres prioritats. Només fa dues setmanes que soc conseller de Drets socials, però soc plenament conscient que cal revisar processos per guanyar en agilitat i, per tant, donar resposta a totes les necessitats”.
Tot i que reconeix que cal fer canvis al sistema català, Campuzano apunta que l’“infrafinançament per part del Govern central no ajuda a donar l’atenció que mereixen les persones. Caldrà revisar la llei de Dependència i els sistemes de finançament que preveu”.
josé Manuel ramírez, per la seva banda, insisteix que Catalunya ha patit les retallades de finançament per part del Govern central com també la resta de comunitats, però la seva situació és més crítica que la de la resta. I no dubta a assenyalar la “desídia i imperícia dels últims governs catalans” que “han generat aquest escenari de ruïna que provoca el patiment de les persones més vulnerables”.
I en posa un exemple: malgrat que Catalunya va rebre l’any passat 90 milions extres del pla de xoc del Govern espanyol (finançament extra des del 2021 al 2023 de 600 milions d’euros a les comunitats cada any), no ha servit per reduir les llistes d’espera, que es van incrementar un 7% (més de 5.000). A la resta d’Espanya es van reduir un 16,7%. l’usuari i interactuar-hi verbalment. segons els creadors, els pacients podran triar diferents paràmetres, com ara el ritme i la quantitat de menjar, que ha d’estar preparada prèviament per a la ingestió. Ara treballen perquè la màquina també proporcioni beguda i pugui recopilar dades d’interès mèdic sobre la nutrició de l’usuari.
“Malgrat la idea d’un robot que doni menjar a la gent grans no ens va acabar de convèncer al principi, no podem ignorar els avenços tecnològics, i més si tenen com a finalitat ser una ajuda”, explica josep Carné, president de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya. El desig de Guillem Alenyà, investigador de l’Institut de robòtica, és que obi pugui entrar en producció industrial i a qualsevol hospital, residència o domicili on sigui necessari.
“Detectar les necessitats de la gent gran, cocrear a mida nous productes i serveis i provar-los en entorns reals abans de difondre’ls”. Així resumeix les finalitats de BALL el geriatre Marco Inzitari, cap del grup d’investigació en envelliment i fragilitat de l’hospital Vall d’Hebron.