Què canviarà amb l’Omomyc contra el càncer

A primera vista els resultats de l’assaig clínic del fàrmac omomyc contra el càncer poden semblar modestos. La meitat dels pacients no ha respost al tractament i, en la majoria dels que sí que han respost, només s’ha pogut frenar la progressió del càncer durant uns mesos.

Però s’ha de tenir en compte que ha estat un assaig clínic de fase 1, amb un fàrmac que no s’havia provat mai en persones, i que es va iniciar sense saber quin seria la dosi adequada, quant temps romandria l’omomyc al cos, quin efecte tindria als tumors ni en quins pacients podia ser eficaç. Ara que aquestes preguntes tenen resposta, els resultats de pròxims assajos clínics haurien de ser millors.

També s’ha de tenir en compte que en aquest primer assaig clínic l’omomyc s’ha assajat en pacients amb càncers avançats, que havien esgotat totes les opcions de tractament i en qui la malaltia continuava progressant. És d’esperar que si l’omomyc s’administra abans en el curs de la malaltia, en combinació amb altres tractaments, tal com està previst fer en els pròxims assajos clínics, els resultats també seran millors. Per dues raons: perquè com més aviat s’inicia un tractament oncològic més gran sol ser el benefici; i perquè a més s’espera que l’omomyc tingui un efecte sinèrgic amb altres teràpies i eviti que els càncers es tornin resistents als tractaments.

Finalment, s’ha de tenir en compte que l’omomyc, desenvolupat a l’Institut d’oncologia de Vall d’Hebron (VHIo) a Barcelona, actua de manera diferent que qualsevol fàrmac anterior. Bloqueja la proteïna MYC, que està activada en la majoria dels tumors i que s’etiquetava com a undruggable (impossible de tractar amb fàrmacs). Disposar a partir d’ara de la capacitat de bloquejar MYC oferirà noves opcions, que caldrà explorar en pròxims assajos clínics, per al tractament de múltiples càncers.

Quan es valoren els resultats dels assajos clínics de fase 1, més que fixar-se en el vas mig buit dels pacients en què un tractament no ha funcionat, convé fixar-se en el vas mig ple dels que sí que han respost, perquè són els que mostren el camí per continuar avançant.

Es pot recordar el precedent del trastuzumab per al càncer de mama, que la companyia Genentech va estar a punt d’abandonar per les males dades dels assajos de fase 1, i que es va salvar gràcies a la pressió d’uns quants metges i científics que van argumentar que algunes pacients havien respost al tractament. A partir d’allà, es va descobrir en quines pacients seria eficaç el trastuzumab, un avenç que va inaugurar la nova era de les teràpies moleculars del càncer i que va transformar l’oncologia.

si l’omomyc seguirà o no els passos del trastuzumab

Inhibir la proteïna MYC oferirà més opcions per tractar diferents càncers

és encara una incògnita. Desenvolupar un nou tractament contra el càncer és una cursa d’obstacles i haver obtingut resultats positius en un assaig de fase 1 no garanteix que un fàrmac s’aprovi.

Fins ara l’equip del VHIo liderat per Laura soucek ha superat tots els obstacles, fins i tot els que d’altres consideraven insuperables, com quan deien que MYC era undruggable. La investigadora, que ha dedicat tota la seva carrera a trobar la manera de bloquejar MYC, ha fundat l’empresa Peptomyc perquè el fàrmac arribi en un futur als pacients. si supera els obstacles que encara li queden al davant, omomyc pot convertir-se, en un futur a mitjà termini, en un tractament important perquè càncers que avui encara són de mal pronòstic es puguin tractar amb èxit.