Hotel Internacional, tota una exhibició d’excel·lència

Ens defineixen el seny i la rauxa, però també: organització, austeritat i una mica d’anarquia. Aquest episodi ho il·lustra en part.

L’arquitecte Lluís Domènech i Montaner va rebre l’encàrrec de l’alcalde rius i Taulet de projectar un formidable hotel per allotjar els forans durant l’Exposició universal del 1888. El temps apressava molt.

No només es tractava d’un edifici gegantí, sinó d’un solar que no facilitava gens la tasca. Es coneixia al detall que difícil i que car li havia resultat al milionari americano josep Xifré la recent aventura de posar drets allà a prop els seus Porxos.

Tenint en compte la pressa i que l’hotel havia de ser temporal, Domènech va manar preparar el terreny amb una franja poc profunda de pedra i sorra, que va ser coberta de morter hidràulic, a sobre va fer col·locar un entramat de vies de tren recargolades i els espais buits els va fer omplir amb revoltons de maó; i a sobre, un altre entramat ortogonal de vies amb revoltons iguals, però invertides.

Va triar el maó sencer com a mòdul per no malgastar el temps en particions ni encaixos. Hi van treballar un total de 200 obrers en torns continuats de deu hores, incloses nits sota la llum d’arcs voltaics. En moments punta van arribar a reunir un miler de peons i paletes. una brigada repassava la tasca acabada.

Acabada l’estructura gegantina, ja que havia d’allotjar 2.000 hostes en 800 habitacions, la cobertura d’aigües sense accidents es va celebrar allà mateix amb un banquet de vuit-cents coberts ofert per l’alcalde rius i Taulet: a Domènech i Montaner juntament amb els seus dos arquitectes ajudants, els tres contractistes i tots els obrers. La teulada s’havia adornat amb sis grans banderes, cada una de les quals lluïa una lletra o un número que proclamava aquesta victòria: “53 dies”. L’acte va resultar emocionant, sobretot quan l’alcalde va enaltir la gran professionalitat dels treballadors.

La decoració va enriquir després l’edifici amb centenars de plafons esgrafiats segons dibuixos de Domènech, Llimona, riquer i Baixeras.

Complerta la missió amb excel·lència, l’hotel va ser enderrocat. I les vies, tornades: havien estat llogades!

Va ser un gran exemple de professionalitat, molta austeritat i bona organització

Aquesta formidable obra va ser deguda a un equip dirigit per Domènech i Montaner