La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els horaris flexibles porten a treballar més i retallen el temps lliure
La sociòloga H. Chung insta a regular hores de descans en lloc de jornada laboral
“La realitat ens diu que els treballadors flexibles, els que tenen el control de quan o on treballen, treballen més temps i treballen més”. Així de contundent va ser ahir Heejung Chung, investigadora del mercat laboral i de l’Estat de benestar de la Universitat de Kent (Regne Unit), durant la intervenció a la tercera jornada de la Time Use Week, que té lloc a Barcelona. Chung, que també és autora del llibre The flexibility paradox: Why flexible working leads to (self-)exploitation (La paradoxa de la flexibilitat: Per què la feina flexible condueix a l’(auto)explotació), va explicar que la feina flexible desdibuixa i retalla el temps per a la vida privada perquè, entre altres qüestions, augmenta la competició entre treballadors i la desigualtat cap a les dones.
“La feina flexible ha canviat la idea de què és el treballador ideal i treballar bé, i l’hem associat amb el fet d’estar sempre disponible, sempre connectat i impel·lit a treballar a qualsevol hora, de manera que els empleats, quan tenen flexibilitat de jornada, no dediquen més temps al lleure, sinó que es converteixen en un paràsit de la seva feina perquè sembla que, si no estàs ocupat, no ets bo”, va dir ahir l’experta en Sociologia i Política Social.
I va subratllar que la seva reflexió està avalada per dades d’estudis elaborats en mercats laborals tan diferents com l’alemany, el del Regne Unit o el dels EUA. Segons Chung, en el cas del teletreball, a aquesta paradoxa se n’hi afegeix una altra de desigualtat perquè les dones no només augmenten les hores de feina, sinó també les dedicades a atendre els fills, de manera que no només empitjoren en conciliació i descans, sinó que des de les empreses se les penalitza perquè es pensa que no seran tan productives.
La investigadora assegura que amb la legislació laboral no n’hi ha prou per solucionar aquests problemes d’expansió de l’horari de feina. Per això creu que, en lloc de centrar-se a controlar el temps que es dedica a treballar, el que cal regular i protegir és el temps que es dedica a la cura i al descans, el dret a la desconnexió.
“El disseny de jornada de quan es treballava en fàbriques i oficines ja no serveix; en lloc de fixar horaris de feina, cal fixar horaris de desconnexió, establir unes limitacions estrictes a la flexibilitat, unes fronteres obligatòries de protecció del temps de
descans”, va emfatitzar Chung.
I va recordar que el temps físic i mental de desinterès a la feina no només és un benefici per a l’empleat, sinó també per a l’empresa, “perquè està clarament associat amb un augment de la productivitat, com evidencien els estudis”.
El secretari d’Estat d’Ocupació i Economia Social, Joaquín Pérez Rey, va coincidir amb Chung en el pes excessiu que avui dia té el temps de feina en la vida de les persones i en la necessitat d’abordar la regulació de la jornada laboral d’una manera innovadora perquè la resta del temps (de família, lleure, de descans, de participació, de ciutat...) guanyi presència. “Viure encadenaments a la feina ha estat inútil per a la productivitat i la competitivitat de les nostres empreses i, en canvi, ha provocat i provoca molt patiment i que es prenguin decisions personals com tenir o no tenir fills o on viure només per raons laborals”, va assegurar durant la seva intervenció a la jornada.