Poesia, sororitat i empoderament

El fenomen fan de rupi kaur omple l’Aliança del Poblenou en un recital

Era un recital de poesia i no l’era. És a dir, que sí, esclar, hi havia una poeta a l’escenari, i un públic que ho havia omplert tot. L’ambient era més de concert d’una estrella musical, un fenomen fan, la qual cosa no treu mèrit ni a l’artista ni a l’obra. Ara bé, això també significa que aspectes com les acreditacions per als fotògrafs passen per un filtres que en el món literari no són pas habituals. La imatge se’n ressent.

Amb un públic amb majoria de noies joves, però no només, i una bona part d’orígens aparentment diversos, rupi kaur es va plantar a l’escenari entre aplaudiments i expectació. Per començar, va preguntar al públic quants havien anat a un recital de poesia abans. S’aixequen potser una dotzena de mans. Ella promet a tothom que “ens ho passarem molt bé, riurem, potser plorarem, ho farem tot”. “M’encanta fer màgia amb l’audiència. Què vol dir? Donar-nos energia els uns als altres”. I van ser dues hores de màgia per al públic, que picava de mans i peus en uns quants poemes. “Amb això m’heu donat cinc anys més de vida”, deia agraïda.

Va ser un espectacle de poesia amb apel·lacions a la sororitat i a l’empoderament femení, i humà, amb presentacions dels poemes en clau del que en diuen stand up. Parlava de la depressió i recitava com havia passat per teràpies, meditació, ioga, coaching i llibres sobre la depressió, però cal moure’s “cap al sol, deixar enrere l’ombra”.

I després va repassar les històries amb els homes, “no tots, d’acord, però gairebé”, i el públic s’hi identificava. O aquell poema amb un orgasme, que gairebé ja no diu a escena però el volia dir, i com que no el tenia memoritzat va demanar i trobar entre el públic algú que tingués un exemplar del seu primer llibre, Llet i mel.

Però també hi va haver moments per a la història de la seva família immigrant, l’orgull sikh i com se sent “un pont entre dos mons”, o el record per l’Aylan, el nen que va aparèixer mort en una platja.

I va recordar l’amistat, o

com va començar autoeditant-se, el pitjor que podia fer en el món literari, li van dir, però esclar, “quan un home fa possible l’impossible és un geni o un heroi, però si ho fa una dona és sospitós”. Perquè li deien que això seu “no és poesia perquè agrada a molta gent”. Els seus milions de lectors no hi estaran d’acord, i és probable que el cuc de la poesia, i dels recitals, els hagi fet entrar en un nou món, més a prop de les emocions i més empoderat. Avui, torna a l’escenari a l’Apolo.

Lv rupi kaur