La Vanguardia (Català-1ª edició)
La Ucraïna destrossada, des d’un refugi antiaeri
El Festival Panoràmic acull una exposició d’imatges fetes al front per fotògrafs d’una escola de Kíiv
PEl certamen de foto i cinema explora la idea de ‘quart paisatge’ a través de 19 mostres a Granollers i Barcelona
oc després d’esclatar la guerra d’Ucraïna, des de l’escola de fotografia Grisart de Barcelona es van posar en contacte amb la Photo School de Kíiv per oferir-los ajuda. Van localitzar el director de l’escola, però el centre era tancat i barrat, els alumnes havien estat cridats a files i els professors eren al front amb la càmera a punt, documentant la destrucció de pobles i ciutats a mesura que l’exèrcit avançava pel territori. Una selecció d’aquestes imatges, fetes “sense la distància del documentalista, en estat de xoc”, ara es projecten sobre les parets rugoses i carregades d’angoixa del refugi antiaeri de la plaça Maluquer i Salvador de Granollers, on centenars de ciutadans es van refugiar dels bombardejos de l’aviació feixista durant la Guerra Civil.
“És colpidor veure aquestes imatges, en què no hi ha cadàvers, només paisatges destrossats i edificis en ruïnes, en un espai on encara pots sentir la por dels ciutadans de Granollers cada vegada que apareixien els Còndor”, assenyala Albert Gusi, director de Grisart i un dels comissaris de Paisatges d’Ucraïna, mostra que es pot visitar en horaris restringits i mitjançant inscripció prèvia. Es tracta d’una de
les propostes més impactants del festival de cinema i fotografia Panoràmic, que fins al 27 de novembre aplega 19 exposicions i 50 activitats en diferents espais de Granollers i Barcelona.
Després d’abordar diferents temàtiques, com ara la revolta, la incertesa i la intimitat, el certamen s’endinsa en la seva sisena edició, que gira entorn de la idea de “quart paisatge”, un concepte que fa referència al llibre de Gilles Clément, Manifiesto del Ter
cer paisaje (Gustavo Gili), en què l’arquitecte i jardiner defensava els espais residuals, que queden fora de l’ordenació humana, però on, tot i això, emergeix la vegetació i la vida. “El que fem és plantejar l’existència d’un quart paisatge, que seria la derrota de la naturalesa i la seva substitució per una naturalesa artificial, que es recrea amb videojocs, experiències virtuals, paisatges fantàstics.... En un món que es degrada, en comptes d’evitar-ne la des
trucció, en construïm o en copiem un altre d’artificial. Aquesta és la idea”, assenyala Joan Fontcuberta, codirector juntament amb el mateix Albert Gusi i Laia Casanova.
L’espai central és a Roca Umbert Fàbrica de les Arts, on els suïssos Jojakim Cortis & Adrian Sonderegger presenten el projecte Icons, una col·lecció d’imatges icòniques (des del milicià de Capa fins a l’home del tanc després de la matança de Tiananmen) recreades fidelment mitjançant maquetes al seu estudi per crear la il·lusió que tot és veritat, però deixant prou rastres perquè l’espectador s’adoni que en realitat no és res més que això, una il·lusió.
En un registre més polític, Ursula Biemann ensenya en la videoinstal·lació Forest Mind diferents situacions de conflicte a la selva amazònica, i Mayra Martell registra la devastació d’una ciutat en una zona minera del Perú. La nota més gamberra i irreverent la posa el col·lectiu Riverboom, format per fotoperiodistes que “es van cremar” a l’Afganistan, amb una sèrie en homenatge al fotògraf Anselm Adams, on als seus paisatges americans ara hi surt una figura humana mostrant el cul.
I, entre les propostes dedicades a la creació digital, destaquen les pel·lícules del gal·lès Andy Kelly, Other places, en què pirateja videojocs desposseint-los d’enemics a batre i ensenyantnos nus els paisatges imaginaris (a l’Adoberia).