La Vanguardia (Català-1ª edició)
El KO també és econòmic
L’i1pacte El Barcelona marxa de la màxima competició continental havent ingressat 19,3 milions d’euros dels 39,5 previstos al pressupost
Preocupació al si del Barcelona. Després dels 153 milions invertits al camp, i de la venda de diversos actius del club amb les anomenades palanques, s’esperava que el cercle virtuós, expressió que es remunta al primer mandat de Joan Laporta i que es basa que la inversió en plantilla esportiva és la que portarà títols, il·lusió, reputació i, per descomptat, creixement econòmic, fos una realitat aquesta mateixa temporada. Aspirant a guanyar la Lliga un altre cop i per descomptat competint per arribar almenys als quarts de final de l’enyorada Champions, trofeu que el Barcelona no alça des del 2015. Res més lluny de la realitat. Aquest 2022 tampoc no passarà després de la nefasta jornada d’ahir. La línia entre el cercle virtuós i el viciós és fina i la pressió és màxima per a un club que amb els resultats immediats esperava recuperar prestigi, jerarquia, tranquil·litat econòmica i, per descomptat, il·lusió.
Sobretot perquè el renéixer econòmic actual s’afirma sobre la venda de diversos actius del club, les anomenades palanques. Amb el permís del soci, la junta va executar la venda d’un 25% dels drets de televisió de la Lliga masculina a Sixth Street i d’un 49,9% de Barça Studios a Socios.com i Orpheus Media. Les dues palanques van proporcionar 867 milions d’euros d’ingressos a les arques blaugrana. I la junta, conscient que el negoci ordinari depèn en part dels èxits esportius, esperava que l’equip fes la resta.
Així ho demostra el pressupost previst per a la present temporada, que preveia aconseguir els quarts de final de la Champions pels quals ingressaria com a mínim i només tenint en compte les quantitats fixes 39,5 milions
d’euros. El Barcelona marxa de la Champions havent ingressat 19,3 milions que, en el millor dels casos, podrien ser 22,1 si venç el Viktoria Pilsen la setmana que ve i 36,5 milions si guanya l’Europa
League. És a dir, que ni tan sols amb els 14,4 milions que suposa guanyar la segona competició continental –l’any passat no ho va aconseguir– no s’arribaria a l’objectiu pressupostat.
A la llista de conseqüències tangibles hi cal afegir un altre dels temors de la directiva: la resposta de l’afició i en conseqüència els ingressos en taquilla. S’estima que la diferència d’ingressos entre disputar uns vuitens o uns quarts de final de la Champions League a l’Europa League és d’1,5 milions d’euros per partit. Quantitat a què cal afegir uns 2,5 milions més que s’ingressen en dies de partit en concepte de marxandatge i visites al museu blaugrana. En total, uns sis milions més que el club deixa d’ingressar. “L’exili de la temporada pròxima a Montjuïc tampoc no ajuda. Ja per si mateix implicarà una assistència més baixa, ja que l’aforament de l’Estadi Olímpic és de 55.926 espectadors”, recal
ca l’expert financer Marc Ciria, soci fundador i director general a Diagonal Inversions, AV.
Més enllà dels conceptes tangibles relacionats amb el pressupost o amb els ingressos en taquilla, hi ha altres conceptes reputacionals que afecten els acords de patrocini. El club disposa d’un
Ni tan sols conquerint l’Europa League el club aconseguirà l’objectiu pressupostat
elevat percentatge de patrocinadors i d’altres que estan en espera que depenen de la presència blaugrana a la màxima competició continental. “Amb tothom el Barça ha de recuperar el relat que l’equip continua en construcció”, sentencia Ciria.