L’Inter fa la feina a Milà i no deixa espai a la sorpresa

L’Inter va fer la feina i li va sobrar una jornada de la Champions. El futbol pot arribar a ser il·lògic i irracional. Però hi ha vegades que el sentit comú apareix i s’imposa amb tot el pes de la probabilitat. Llavors, quan passa el que tothom pensava, la sensació que envaeix és de previsibilitat.

Les missions impossibles són això: impossibles. El Barcelona confiava en l’ingenu Viktoria Pilsen, que no va posar mai en problemes l’Inter. Els nerazzurri tenen fama de ser un equip que es posa nerviós, a qui li costa acabar els partits més fàcils, i que després aconsegueixen gestes. No hi va haver necessitat d’invocar l’heroica. El triomf local va ser qüestió de temps.

L’Inter ho va intentar des del principi. Amb Dumfries gairebé sense angle. Amb Acerbi des de lluny. Amb Calhanoglu de falta. Amb Dimarco per l’esquerra. Amb Mkhitaryan. O amb una volea de Lautaro. Stanek, el porter txec, va suportar el setge fins al minut 35.

Bastoni, el central amb ànima d’extrem, va centrar. No va arribar Dzeko, però sí Mkhitaryan. L’armeni va rematar amb el cap sense haver de saltar al segon pal. Abans del descans, Dimarco es va internar, una altra vegada per l’esquerra, i va assistir Dzeko en boca de canó.

El bosnià és un especialista a guanyar el Viktoria: amb el Teplice (1), el City (2), amb el Roma (6) i amb l’Inter a Pilsen. No content amb el 2-0, el veterà punta també va fer el 3-0. Lukaku, que va poder reaparèixer sense cap pressió perquè tot estava decidit, va tenir temps de tancar la golejada.