La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’Atlètic, un drama
Carrasco falla un penal a l’últim minut i també es queda fora
2 B. Leverkusen 2 At. madrid
L’Atlètic també es va unir al FC Barcelona i al Sevilla i va ser eliminat de la Champions aquesta cinquena jornada. L’eliminació dels matalassers va ser d’allò més cruel i esperpèntica. Amb la golejada del Porto a Bruges (0-4) necessitava guanyar per mantenir les opcions i anar a Do Dragão a buscar la victòria la setmana que ve. El partit contra el Leverkusen va ser descontrolat i amb moltes oportunitats. Quan l’Atlètic ja es veia perdut, amb 2-2 al marcador i el partit acabat, l’àrbitre francès, Turpin, va xiular penal per mà d’Hincapie. Es va armar un bon embolic, amb entrenadors i suplents al camp, però es va mantenir la decisió. Carrasco va tirar el penal, el va rebutjar el porter i el cop de cap subsegüent de Saúl se’n va anar al travesser. El que li passa a l’Atlètic no li passa a ningú.
Els matalassers ara aniran a Portugal, però només per mirar d’assegurar-se la tercera plaça, que dona dret a l’Europa League.
La nit va ser d’infart per a l’Atlètic. Els de Simeone s’espavilen bé en partits tancats, de resultats curts. El seu ideal és marcar aviat i cedir la pilota, replegat en bloc baix per sortir a la contra.
I tot el pla se’n va anar en orris molt aviat. El Leverkusen, un
equip normalment tou enrere però mortal a la contra, va marcar de seguida, al cap de nou minuts, i va obligar l’Atlètic a un joc exaltat, un anar i venir desenfrenat que va convertir els dos porters en herois.
El drama per a l’Atlètic va ser que, molt poc després d’empatar Carrasco, als 22, va encaixar
un segon gol als 29, en una contra que va definir amb qualitat Hudson Odoi.
Els matalassers van tornar a empatar ja tot just començar el segon temps, als 50, en una rematada col·locada de Rodrigo De Paul, ja indultat definitivament per Simeone. Quan encara faltaven 40 minuts, el resultat no li convenia a cap dels dos, cosa que va provocar nervis generals i moltes imprecisions.
Les ocasions es van succeir. L’Atlètic tenia més la pilota i jugava molt més ficat el camp del Leverkusen, però Saúl i Griezmann es van trobar una vegada i una altra amb el porter alemany, Hradecky.
Tampoc no és que l’Atlètic jugués tranquil enrere, perquè el Bayer no contraatacava gaire, però, quan ho feia, les seves rematades tenien molt més perill que l’Atlètic. Oblak va ser providencial en un parell de parades.
Al 87, en plena desesperació, Simeone va treure un central, Giménez, per João Félix, cosa dona una idea del poc que compta la jove estrella.
A l’afegit, l’Atlètic va treure l’èpica. Oblak se’n va anar a l’atac com un jugador més. Després va venir el penal i la possibilitat del miracle va cobrar cos. Però ni de miracle es va quedar l’Atlètic en aquesta Champions.
Els blanc-i-vermells hauran de guanyar a Do Dragão el Porto per assegurar-se la plaça a l’Europa League