La Vanguardia (Català-1ª edició)
“El que està fent Espanya és no mostrar cap respecte a les jugadores”
Llegenda del futbol suec
Lotta Schelin (1984) és una de les llegendes més grans del futbol suec. Ningú no ha marcat més gols (88) que ella amb la samarreta nacional –ni tan sols Zlatan Ibrahimovic– i té al seu medaller un bronze (Mundial 2011) i una plata (Jocs Olímpics 2016). Va viure els seus anys daurats al Lió, on va aixecar vuit Lligues i tres Champions, i ara compagina la feina com a analista televisiva amb la de mare del petit Kallen, de tres anys, amb qui va visitar dilluns La Vanguardia abans de rebre el trofeu Llegenda a la II Gala de Futbol Femení de Mundo Deportivo.
Es va retirar el 2018 per uns greus problemes cervicals que va arrossegar durant gairebé una dècada.
Va començar el 2005 després d’una caiguda i va anar empitjorant cada vegada més. Tenia moltíssims mals de cap cada dia i durant anys ni tan sols vaig poder entrenar les rematades de cap. Els metges ja no em podien ajudar més i em vaig haver de fer a la idea que, si volia jugar, havia de fer-ho suportant aquell dolor.
Devia viure un infern.
Crec que per això es diu que els atletes d’elit estem bojos, perquè seguim i seguim, fins i tot quan el nostre cos ens diu que no. Estic contenta d’haver pogut portar la meva carrera a dalt de tot malgrat el dolor, però no ho tornaria a fer. Cal anar amb compte amb els cops al cap i les cervicals, poden ser molt perillosos.
És un altre tipus de lesió, però què li diria a Alexia Putellas?
L’entenc molt bé, és dur quedar-se fora quan estàs en el teu millor moment. Li envio molts ànims i estic segura que tornarà més forta, perquè normalment és el que passa, es torna més fort físicament i mentalment. Però també li aconsellaria que passés temps amb la família i amics perquè durant la carrera és difícil de conciliar els dos àmbits, i quan et retires és important tenir un lloc al qual tornar més enllà del futbol.
Es coneixen des de fa temps, fins i tot s’han enfrontat.
La vaig veure jugar per primera vegada fa molt de temps i el sorprenent és com han evolucionat tant ella com la gent que l’en
volta. Quan estàs en un entorn com aquest, en la selecció o en el Barça, pots jugar diàriament amb grans jugadores. Jo ho vaig viure al Lió, ni tan sols has de forçar-ho, simplement avances perquè t’empenyen. La seva carrera fins ara és impressio
nant, és una de les millors de tots els temps pel bon nivell a què ha jugat aquests últims anys, però sobretot per tot el que ha millorat.
Aitana Bonmatí va ser cinquena a la Pilota d’Or. Com la veu?
No sabia gaire coses d’ella fins aleshores, però quan van jugar la final de la Champions el 2021, durant la pandèmia, jo hi era com a ambaixadora perquè va ser a la meva ciutat natal, Göteborg. Així que era allà asseguda veient el partit, sense ningú al voltant. El seu partit va ser excepcional i jo em preguntava per què no n’havia sentit a parlar abans. Sé que és més jove, però és sorprenent jugar una final i estar a aquell nivell. És brillant quan rendeix al seu màxim nivell, però quan està en un nivell normal continua sent excel·lent i això és el difícil. Tenir aquesta consistència en el teu joc és impressionant.
Com ha vist l’adaptació de Fridolina Rolfö al Barça?
Quan va fitxar pel Barcelona vaig dubtar perquè era perfecta per al futbol alemany, però s’ha adaptat molt bé. Ha desenvolupat grans habilitats tècniques, sap quan passar la pilota i quan avançar, i està en un gran nivell fins i tot en defensa, perquè ara juga més allà. És un orgull per a Suècia, és en un dels millors equips i a més està jugant, que no és fàcil en un equip així.
Què opina del conflicte amb la Federació Espanyola?
Sobre Alexia Putellas
“És una de les millors futbolistes de tots els temps, és increïble com ha evolucionat”
No puc quedar-me callada en aquest assumpte, m’enfada molt. El que està fent la Federació Espanyola és no mostrar cap respecte a les seves jugadores. És trist perquè el futbol femení està creixent i tothom dona Espanya com a favorita en totes les competicions en què participa. Si fossin una o dues jugadores podria ser un tema de vestidor, però si són 15 has de fer alguna cosa. Tant és qui tingui la raó, si respectes el futbol femení, has d’asseure’t i parlar amb elles.
A Suècia s’hauria gestionat d’una altra manera?
La nostra federació no hauria mostrat mai els correus, estarien aterrits que la gent se n’assabentés. Intentarien lluitar amb aquestes futbolistes i, en canvi, aquí tens 15 de les millors futbolistes d’Espanya, d’Europa, potser del món, i el que fas és no mostrar-los respecte. El que aconsegueixes amb això és crear una cultura del silenci. Ningú no vindrà a parlar de cap problema que tinguin perquè saben que si parlen, són fora. Ja ho vam veure en el passat amb Vero Boquete. Aquest tipus de lideratge és perillós i crec que la Federació Espanyola ha de fer alguna cosa.