La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’euro i el deute pugen en espera d’una alça de tipus del BCE fins a un 2%
El mercat aposta per una pujada menor al desembre i un fre el 2023
El mercat no té cap dubte que el Banc Central Europeu (BCE) avui tornarà a apujar els tipus d’interès en 75 punts bàsics (0,75%), fins a un 2%, en la reunió de política monetària que se celebra a Frankfurt. La persistència i l’alt nivell de la inflació a l’eurozona, que es va situar en un 9,9% al setembre, i els senyals que els preus continuaran alts per una bona temporada, no deixa cap marge per a cap altra decisió que no sigui aquesta a Christine Lagarde i el seu equip de governadors.
I els inversors prenen posicions. Ahir, l’euro es va canviar per més d’un dòlar al mercat de divises per primera vegada en les últimes cinc setmanes
L’euro es revaloritza davant el previsible fre de la Fed i per la determinació que s’espera del BCE
per dues possibles raons. En primer lloc, per la creixent probabilitat que la Reserva Federal posi una mica el fre després dels primers senyals de refredament de l’economia, encara poc generalitzats, i que han protagonitzat la ronda de presentació de resultats empresarials a Wall Street.
En aquesta línia, el Banc del Canadà, que sol actuar amb bastant mimetisme amb la Fed, ahir va sorprendre el mercat amb una alça de només 50 punts dels tipus d’interès, tot i que s’esperava que ho fes amb 75 punts, fins a un 3,75%.
Però a favor de l’euro també hi ha el fet que els traders observen la ferma determinació del mateix BCE per continuar endavant amb l’enduriment de la política monetària, malgrat la proximitat de la temuda recessió. L’euro, que va arribar a canviar-se per 0,9535 dòlars el 28 de setembre, rondava ahir els 1,0081 la unitat.
Més senyals: el mercat de bons. El deute cotitzat també confirmava ahir per endavant el que avui succeirà previsiblement a l’Eurotower que rega el riu Meno. El rendiment dels bons a dos anys d’Alemanya, que és sensible a les expectatives de tipus d’interès, va pujar ahir fins a oferir un rendiment d’un 2,02%. Aquest bo va superar un 2% per primera vegada en 14 anys el 18 d’octubre i, tot i que va recular una mica al tancament, no s’allunya d’aquella cota.
“Un augment de 75 punts bàsics demà [per avui] no està realment en debat, però el que sí que estarà en debat és quant pujarà el BCE el proper any”, va dir Sebastian Grupp, analista de DZ Bank. Els analistes i bancs d’inversió, sempre pendents d’avançar esdeveniments, confien que després de tres pujades seguides de 50, 75 i 75 punts més –la d’avui– des de juliol, al desembre hi hagi un alentiment fins als 50 punts abans que el BCE torni a apujar els tipus 25 punts més al gener. Això situaria els tipus a mitjans del primer trimestre del 2023 a tocar d’un 3%.
A favor d’aquesta hipòtesi hi ha el fet que els salaris no estan desbocats a l’eurozona i que, aparentment, hi ha una certa relaxació en la crisi energètica, sobretot respecte al gas, amb els magatzems al màxim i una tardor bastant suau que redueix la tensió per la part de la demanda.
Al marge dels tipus, els experts esperen que el BCE iniciï el debat sobre el començament de reducció del seu balanç, situat actualment en 4,9 bilions d’euros, respecte a la cartera de bons sobirans i corporatius. “S’espera que pugui començar a reduir-lo a partir del segon o tercer trimestre del 2023”, va comentar ahir Juan José del Valle, analista d’Activotrade, en una nota als seus clients. Avui, el tema ja està sobre la taula, tot i que el BCE esperarà gairebé amb tota seguretat al desembre, amb més dades i les previsions del seu servei d’estudis, per anunciar el seu nou full de ruta en aquest camp.
En canvi, el banc central sí que anunciarà avui, previsiblement, canvis en la remuneració de l’excés de liquiditat a la
banca en les operacions de finançament a llarg termini – TLTRO, en l’argot– per afegir aquest element a la política restrictiva que es pretén adoptar amb l’alça de tipus.
No hi ha cap problema de liquiditat a l’eurozona –al contrari–, malgrat que comencen a pujar els diferencials que s’apliquen als clients perquè les primes de risc de crèdit s’estan disparant.
Si l’economia es frena o es confirma l’arribada d’una recessió, encara que sigui tècnica, les assegurances de crèdit davant possibles impagaments i els mateixos departaments de risc dels bancs eleven els criteris, i els preus, per deixar. El que fa el BCE amb la limitació de la liquiditat és donar coherència a l’alça de tipus. El llarg procés de normalització de la política monetària –incoat moltes vegades– agafa velocitat. Ara ja és imparable.