La Vanguardia (Català-1ª edició)
Alemanya autoritza una entrada xinesa limitada al port d’Hamburg
La naviliera Cosco podrà adquirir un 24,9% d’una terminal en lloc del 35% inicial
Alemanya va decidir ahir autoritzar la controvertida inversió de la naviliera xinesa Cosco en una terminal del port d’Hamburg, però limitant-ne la participació accionarial, en un intent d’apaivagar les crítiques a aquest projecte que, per les seves implicacions geopolítiques, ha dividit el Govern de socialdemòcrates, verds i liberals del canceller Olaf Scholz.
Cosco podrà adquirir una participació d’un 24,9% a la terminal en comptes del 35% pactat inicialment, “cosa que impedirà una participació estratègica”, va argüir en un comunicat el vicecanceller i ministre d’Economia, Robert Habeck.
L’adquisició pel grup xinès Cosco d’un paquet d’accions de la terminal de contenidors Tollerort, operada per l’empresa alemanya de logística HHLA, estava parlada entre les dues parts des de fa un any en un acord preliminar. HHLA –el seu accionista majoritari és l’Ajuntament d’Hamburg– és un dels principals usuaris del port i controla tres terminals.
Amb l’acord inicial del 35%, HHLA aspirava a amarrar a Hamburg a la naviliera xinesa, que és la seva clienta des de fa molt de temps, davant la ferotge competència portuària internacional. Segons Reuters, HHLA negocia ara amb Cosco un altre acord que s’ajusti a la decisió del Govern.
Segons la premsa alemanya, el socialdemòcrata Scholz, que va ser alcalde d’Hamburg entre el 2011 i el 2018, no volia bloquejar l’entrada de capital xinès al primer port comercial d’Alemanya, i tercer d’Europa després dels de Rotterdam (Països Baixos) i Anvers (Bèlgica). L’ecologista Habeck i els liberals de Christian Lindner, ministre de Finances, ho veien
amb prevenció. “La raó de la prohibició parcial és l’existència d’una amenaça a l’ordre públic i a la seguretat”, va assenyalar Habeck al comunicat.
En efecte, la crisi energètica a Alemanya pel tall del gas rus derivat de la guerra a Ucraïna ha fet aflorar el temor latent que, com abans Rússia amb l’energia –que Vladímir Putin ha fet servir com a arma de xantatge–, sigui ara la Xina qui pugui exercir la seva influència sobre una infraestructura cru
cial. “La lliçó que n’hauríem d’extreure és que cal reduir dins del possible les dependències unilaterals; això s’aplica a la Xina en particular”, va dir aquesta setmana el president federal, Frank-Walter Steinmeier, que mesos enrere ja va lamentar la seva pròpia política prorussa en la seva etapa com a ministre d’Exteriors.
Amb el límit del 24,9%, Cosco no podrà vetar decisions de negoci o ocupació, i la seva presència quedarà limitada a una
“participació financera”, va dir el Ministeri d’Economia. Aquest percentatge no podrà augmentar per mitjà de filials o sòcies sense revisió o autorització governamental prèvia.
La Xina va reaccionar amb disgust a aquest revés per a Cosco, primer armador del país. “Esperem que les parts rellevants vegin de manera racional una col·laboració pragmàtica entre la Xina i Alemanya i deixin de fer exageracions sense fonament; la col·laboració es basa en el benefici mutu de manera racional”, va dir el portaveu del Ministeri d’Exteriors, Wang Wenbin, informa Afp.
Tot i que la decisió té aroma de martingala al si del Govern tripartit, el descontentament persisteix. “És millor vendre el 24,9% que vendre més d’un 30%, però la decisió és dolenta”, va declarar l’ecologista Anton Hofreiter, president de la comissió parlamentària d’afers europeus, al grup de mitjans regionals Funke. Segons Hofreiter, “en el millor dels casos, aquesta actitud pot descriure’s com a ingènua”.
Els partidaris de la compra addueixen que ja hi ha participació xinesa en altres ports europeus, i que el d’Hamburg podria perdre competitivitat. Els seus detractors afirmen que la invasió russa d’Ucraïna ho ha trastocat tot, i que ara la UE prioritza la protecció d’infraestructures.
El risc geopolític del desembarcament xinès divideix el Govern, i la decisió ha estat un pacte entre socis
Scholz no volia bloquejar la compra; verds i liberals li van exigir almenys reduir el percentatge