Creixement zero

Aquest cotxe anomenat Espanya s’està parant. Ho ha posat de manifest el director general de Productes Estadístics de l’INE, Alfredo Cristóbal, que ha anticipat que l’economia va créixer entorn de zero el tercer trimestre. Una previsió que està en línia amb la que va fer el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, que estima un creixement entorn d’un 0,1%.

En qualsevol cas, es posa de manifest que l’economia s’està parant, fonamentalment per la caiguda del consum. Les famílies han esgotat gran part dels estalvis acumulats durant la pandèmia i la pujada de preus els obliga a estrènyer-se el cinturó. És a dir, estem en una situació molt semblant a la que tenen Alemanya, França i la resta dels països europeus, que s’enfronten a una estagflació: estancament econòmic, altes taxes d’inflació i atur.

És cert que el cotxe espanyol registra un creixement mitjà els últims dotze mesos pròxim a un 4,5%. A això s’agafa la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, per dir que les coses van millor que a la resta d’Europa. Es tracta d’una altra veritat a mitges, que és la més gran de les mentides. Espanya va amb retard respecte a la resta dels nostres veïns i és un dels pocs països que encara no ha recuperat tot el que havia perdut en la gran tancada provocada per la covid. Com que és l’últim, aparentment va més de pressa, com a conseqüència de la inèrcia de la recuperació. Però, en tot cas, el que ha passat els últims dotze mesos ens dona una fotografia del passat. L’important és el que està passant ara per conèixer el futur. Si el tercer i el quart trimestre el creixement arriba a ser negatiu, serà impossible complir les previsions que ha fet el Govern central per al 2023.

Es tracta d’una dada molt important, ja que tots els pressupostos han estat construïts partint d’un creixement del PIB d’un 2,1%, compatible amb la creació de 110.000 llocs de treball a temps complet. Si aquesta premissa no es compleix, totes les altres s’esfondren com un castell de cartes. Ni les estimacions de recaptació fiscal es compliran, i ja que les despeses no es modificaran a la baixa perquè políticament són compromeses, el resultat serà un dèficit més gran i un deute més important en termes reals.

Dit clar i català, els comptes de l’Estat per al pròxim exercici tornarien a convertir-se en paper mullat, com passa des que Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa.

Res d’això no sembla que preocipi l’Executiu, que sempre té una excusa per justificar-ho: pandèmia, guerra, crisi energètica, etcètera. Però el cert i veritat és que els pressupostos són la llei més im

Els comptes de l’Estat es poden tornar a convertir en paper mullat

portant de la legislatura. És el full de ruta per als pròxims dotze mesos, per això no es pot menystenir aquesta norma com es fa. Els pressupostos no poden limitar-se a ser la caixa de ressonància de l’estratègia electoral dissenyada pels dirigents socialistes perquè suposa una nova degradació de la democràcia.