Pressupostos no executats

Una de les característiques de la salut democràtica d’un país és que les institucions compleixin les seves funcions. Un amic notari sol dir que les tres funcions bàsiques d’un Estat són la d’administrar justícia, recaptar impostos i garantir l’ordre públic. Aquestes tres categories tenen moltes derivades. Se n’hi podrien afegir dues de no menors, com que les lleis es compleixin i els pressupostos s’executin.

Karl Marx va catalogar Espanya com el país d’Europa que aprovava més lleis però també on menys es complien. És coneguda la sentència d’un ministre de la Restauració, que va dir que “per als amics, el perdó; per als enemics, n’hi ha prou amb la llei”. La llei no és un caprici.

Ahir es publicava en aquest diari que gairebé 200.000 espanyols estan pendents de cobrar el subsidi de dependència i que 125.000 més estan en una llista d’espera d’un any per ser valorats. Catalunya és la comunitat amb la llista d’espera més

És una desídia política el fet de no proveir recursos per complir les lleis aprovades

llarga de persones dependents que, malgrat tenir reconegut el dret a una assistència, no la reben. Un total de 71.017 persones, un 28,2%, més del doble de la mitjana espanyola, que se situa en el 12,7%.

La llei de Dependència la va aprovar el govern Zapatero el 2006 i ha estat un gran alleujament per a milers de persones que han rebut de l’Estat ajuts necessaris per sobreviure. Però les lleis han de disposar de recursos humans i econòmics per ser eficaces. No n’hi ha prou amb aprovar-les.

És una anomalia, per no dir una irresponsabilitat, que en els pressupostos generals de l’Estat del 2021 només s’hagi executat un 35,7% de les partides assignades a Catalunya. Les explicacions ofertes pel Govern central i la Generalitat no aborden el nucli del problema i s’espolsen les culpes dient que l’incompliment és de l’Estat i al seu torn que la Generalitat no ha fet els deures complint els requisits burocràtics previstos.

Aquesta disfuncionalitat no es pot despatxar amb discursos retòrics sense explicar les causes del que es pot qualificar com a greu ineficàcia política. Les administracions han de vetllar perquè la llei es compleixi. Però no per entorpir-ne l’execució amb voluminosos aparells funcionarials sinó per facilitar el flux ràpid dels recursos previstos i pressupostats. Pot ser desídia política.