Una trampa sentimental

Vaig veure l’Ana ensorrar-se a la televisió i se’m va fer un nus a la gola: el seu nòvio virtual li havia estafat gairebé 35.000 euros, i li havia deixat un deute d’11.000 euros més. El susdit, a qui havia conegut a través de les xarxes socials i amb qui va entaular una relació de festeig, va resultar que era un estafador de l’amor. Això és, un professional de l’estafa que fa servir tota mena d’artificis, principalment sentimentals, per abusar de la confiança de la seva parella cibernètica, amb l’única finalitat d’obtenir un rèdit econòmic i, després, desaparèixer sense deixar rastre.

La història de l’Ana, una dona angoixada, impotent, enganyada, amb el cor trencat i amb un forat al compte bancari, és també la de moltes dones, i també la de nombrosos homes que van buscar la seva mitja taronja a través de plataformes de cites o que, fins i tot, van rebre el missatge privat d’un desconegut a les xarxes socials. A partir d’aquí, el delinqüent, sota una identitat falsa, fa creure a la seva parella virtual que són compatibles i inicia un festeig en què l’atenció, els afalacs i les confessions romàntiques no cessen. Passen els mesos, la relació es consolida, s’envien missatges, parlen per telèfon i videotrucada gairebé cada dia, però no se citen mai en persona. Sempre hi ha una cosa que ho impossibilita: les excuses de l’estafador.

La situació s’allarga en el temps, fins que un dia l’entabanador posa a prova l’amor de la seva víctima: confessa que té problemes econòmics, motiu pel qual no pot viatjar, o que pateix un problema de salut que li impedeix de moure’s i pel qual necessita més diners. I aquell marine destinat a l’Iraq, aquell empresari, cuiner, cirurgià o pilot, comença a demanar quantitats ingents de diners a la seva víctima virtual. Una dona d’Alacant, per exemple, va arribar a lliurar gairebé un milió d’euros al seu suposat nòvio militar.

Quan la víctima s’adona de la farsa i denuncia, ja ha fet tard. Això genera en l’estafat una sensació d’indefensió i de ridícul a parts iguals, i un dany emocional irreparable. I, alerta, qualsevol és susceptible de ser enganyat, i més si a l’altra banda d’aquesta trampa sentimental hi ha un psicòpata de manual. Enamorar-se és meravellós, sigui de la

manera que sigui, en un bar, a internet, en una app... El que és vergonyós és aprofitar-se de persones soles, vulnerables i necessitades de companyia i d’amor per arrabassar-los no només els diners, sinó sobretot la dignitat.