La Vanguardia (Català-1ª edició)
Quatre cavalquen junts
El cuarto pasajero
Intèrprets: Blanca Suárez, Alberto San Juan, Ernesto Alterio, Rubén Cortada Producció: Espanya, 2022. Comèdia
A Álex de la Iglesia i el seu fidel coguionista Jorge Guerricaechevarría se’ls va avançar Martín Cuervo, que fa 13 mesos va estrenar Con quién viajas, una comèdia sobre quatre rodes amb un motor d’arrencada idèntic al d’El cuarto pasajero. Era una pel·lícula modesta però inspirada i molt divertida. El protagonista llogava, a través d’una aplicació de mòbil i per amortitzar el cost del viatge, tres places del seu cotxe a tres desconeguts, i junts emprenien el llarg recorregut entre Madrid i Múrcia. A El cuarto pasajero, el trajecte és Bilbao-Madrid, el conductor (Alberto San Juan) cada cap de setmana porta la mateixa dona (Blanca Suárez), ja que estan enamorats tot i que encara no s’han declarat, i els desconeguts són dos fantasmes (en el sentit que el diccionari atorga a la paraula com a “persona envanida i presumptuosa”: Ernesto Alterio i Rubén Cortada) de qui no et pots fiar gaire.
Després d’un primer tram a l’interior de l’automòbil, on els personatges comencen a mostrar els trets personals i els primers enfrontaments, una parada en una benzinera marca l’inici d’una cadena de situacions imparables; és aquí on el personatge que interpreta Alterio comença a créixer, a desfermar-se i a destacar sobre els altres (és l’altra cara de la moneda del que interpreta, també magníficament, San Juan, pusil·lànime i atabalat). Hi haurà altres parades (la de l’hotel consagrat al vi, on Alterio i San Juan, amb superàvit de whisky al cos, protagonitzen una escena memorable), altres incidències a l’autopista i, fins i tot, una subtrama de thriller propiciada per una maleta plena de droga, fins a arribar a la part final, en un embotellament com el de La la land però de nit, en què De la Iglesia torna a recórrer a l’habitual caos, festiu i delirant, amb què conclouen moltes de les seves pel·lícules ( La comunidad, Las brujas de Zugarramurdi, Mi gran noche…), però amb un efecte menor, perquè El cuarto pasajero és, decididament, un De la Iglesia menor: divertit en molts passatges, lleuger i tònic, enginyós, idiosincràtic, irònic (el jocós, marcià moment d’El año pasado en Marienbad), però menor al capdavall.