La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les entitats denuncien que només un jutge pot impedir d’accedir a un habitatge
Alguns afectats per les accions de Desokupa assenyalen, en canvi, que “no cal que t’etzibin un mastegot per aterrir-te”. Precisament, jugar amb les sensacions és una de les tàctiques d’aquesta empresa. Primer, fan un seguiment dels inquilins il·legals per coneixe’n els hàbits. Poc després, es presenten tres fornits treballadors, que han estat contractats prèviament per l’empresa si no tenen antecedents penals en vigor i disposen de titulació de controlador d’accés. Van acompanyats sempre d’un advocat per “fer entrar en raó l’ocupa”. Per convence’l que surti li ofereixen alguna quantitat econòmica. Si s’hi nega, dos individus corpulents es col·loquen al portal i esperen que no quedi ningú a la casa per impedir-hi l’accés, canviar el forrellat i instal·lar-hi una alarma i una porta blindada.
Un altre procediment emprat per Desokupa és la difusió de les dades dels ocupants dels immobles, fins i tot del seu telèfon privat, per mitjà de les xarxes socials per acovardir-los. De vegades, Daniel Esteve també fa ús dels mitjans de programes de televisió en franja matinal per difondre les seves actuacions, igual com al seu canal de YouTube. Aquests casos, segons els juristes consultats, sí que vulneren la llei de protecció de dades.
Els Mossos d’Esquadra han hagut de desmentir diversos cops, fins i tot en seu parlamentària, que tinguin cap mena de relació amb Desokupa, tal com s’ha donat a entendre en alguna ocasió amb imatges de les seves actuacions amb agents uniformats.
Les empreses de desallotjament com Desokupa tenen molts detractors entre les entitats socials. Diverses vegades han coincidit amb els fornits treballadors de Daniel Esteve i fins i tot s’hi han enfrontat, com va passar a Can Diable. Entitats com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) rebutgen no només els mètodes de l’empresa, sinó dub
ten de la legalitat de la seva existència. “La frontera entre anar de pinxo i desallotjar legalment és molt feble”, apunta Sebastià Tenés, portaveu de la PAH a Mataró, que afegeix que “encavalquen competències dels jutges”. Lamenten els seus mètodes, que jutgen d’amenaçadors i coercitius.
“A mi també em faria molta por trobar-me dos culturistes a la porta de casa meva”, confessa Tenés.