La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’esquerra venç a Dinamarca però no en té prou per governar
El nou partit centrista Els Moderats es converteix en àrbitre
Dinamarca afronta un escenari d’expectació després de les eleccions legislatives anticipades celebrades ahir que, segons els sondejos a peu d’urna, no van atorgar majoria ni al bloc de centreesquerra de la primera ministra socialdemòcrata, Mette Frederiksen, ni a l’oposició de dretes. El gran beneficiat és el nou partit de centre Els Moderats, que es va convertir en àrbitre per forjar el futur govern. Als comicis s’hi presentaven catorze partits.
Segons el sondeig de la televisió pública DR, el bloc d’esquerres que lidera Frederiksen va rebre un 47,5% dels vots, mentre que l’aliança informal de liberals i conservadors amb tres partits populistes hauria obtingut un 41,2%. Les projeccions apunten que el bloc de Frederiksen rebria 85 escons davant dels 73 de l’oposició. Cap bloc no en tindria prou, doncs, per obtenir la majoria absoluta al Folketing, el Parlament danès, compost per 179 escons. Els 17 escons d’Els Moderats – una nova formació encapçalada per l’ex primer ministre liberal Lars Løkke Rasmussen, que aposta per un govern de centre– serien decisius.
Els quatre escons restants de l’hemicicle corresponen als dos territoris autònoms danesos, les illes Fèroe i Grenlàndia. El Partit Socialdemòcrata va ser el més votat amb un 23,1%, al davant del Partit Liberal, que va tenir un 13,6%, en un Parlament molt fragmentat en què obtindrien representació fins a dotze partits. Gairebé 4,3 milions de danesos estaven cridats a les urnes en aquest país nòrdic de 5,8 milions d’habitants.
Durant aquesta legislatura, la líder dels socialdemòcrates, Mette Frederiksen, que el juny del 2019 es va convertir en la primera ministra més jove de la història del país que assumia el càrrec, amb 41 anys, es va unir a l’oposició per augmentar la despesa en defensa de Dinamarca, membre de l’OTAN, després de la invasió russa d’Ucraïna. El seu ferm lideratge durant la pandèmia de la covid es va veure enfosquit en part pel que va ser el desencadenant d’aquestes eleccions anticipades –que s’han celebrat set mesos abans de la data del final de legislatura–, l’anomenada crisi dels visons.
Un partit que donava suport al Govern en minoria de Frederiksen va amenaçar de deixar-lo caure si la primera ministra no convocava eleccions per garantir la confiança dels votants després de la decisió governamental, després declarada il·legal, de sacrificar el novembre del 2020 els visons del país per lluitar contra el coronavirus.
La mesura de sacrificar fins a 17 milions de visons per protegir els humans d’una mutació del coronavirus es va prendre precipitadament i sense la legislació requerida. El sacrifici va clavar un cop devastador als criadors de visons danesos, malgrat que no hi havia evidència que la mutació detectada en alguns visons fos més perillosa que d’altres soques.
Tot i això, aquest assumpte gairebé no va aparèixer a la campanya electoral, que ha estat dominada per la crisi climàtica, el cost de la vida –la inflació està al punt més alt en 40 anys–, els elevats preus de l’energia vinculats a la guerra russa contra Ucraïna, i l’escassetat d’infermeres en el sistema sanitari.
A diferència del que havia passat en eleccions anteriors, aquesta vegada la immigració ha rebut poca atenció en campanya. Dinamarca té algunes de les lleis d’immigració més restrictives d’Europa i hi ha un ampli consens entre els principals partits perquè continuï sent així. Partidari d’una política migratòria estricta, el Govern socialdemòcrata sortint ha treballat per ubicar un centre de gestió de sol·licitants d’asil a Ruanda. ●
Les urnes anticipades comporten que el bloc de partits d’esquerres de la primera ministra perdi la majoria