L’oposició ataca Rishi Sunak pel nomenament d’una ultradretana

Braverman, ministra d’Interior britànica, alerta d’una “invasió d’immigrants”

En una cruïlla de camins, expliquen a Londres, Rishi Sunak s’hi va trobar el diable i li va dir: “Vull ser primer ministre, i per això estic disposat al que sigui”. I el diable, amb un somriure cínic, li va respondre: “D’acord, però ha de ser amb aquesta economia, amb aquesta crisi, i amb Suella Braverman com a ministra d’Interior”. I es van estrènyer la mà.

El primer error de Sunak té nom i cognom, i es diu Suella Braverman. Li va donar una de les principals carteres del seu Govern al cap de pocs dies d’haver estat destituïda per un incompliment flagrant dels codis de seguretat, perquè va enviar documents oficials a través del seu compte personal de correu electrònic, i sabent que les seves opinions en matèria d’immigració eren incendiàries, a canvi del seu suport en la batalla pel lideratge tory. Va aconseguir el tron anhelat, però ja n’ha començat a pagar un preu elevat.

No és que Sunak, en vista de la situació, esperés una lluna de mel, excepte si es pot considerar com a tal que els bombers es presentessin amb les mànegues d’aigua a pressió i llancessin foc sobre les flames que va deixar Liz Truss. Però potser imaginava uns dies de relativa tranquil·litat mentre prepara, juntament amb el ministre de Finances, Jeremy Hunt, el brutal pressupost del 17 de novembre, amb retallades de tota mena i més impostos per a tothom. Els ajuts de la pandèmia i per pagar les factures del gas i la llum aquest hivern no podien ser de franc, i ha arribat l’hora de pagar-los, i amb interessos.

Però Sunak amb prou feines ha tingut temps d’instal·lar-se al 10 de Downing Street abans d’experimentar les dues primeres crisis. Una, per haver indicat que no assistiria a la cimera del COP27 a Egipte, abans de pensar-s’ho dues vegades quan Boris Johnson va dir que ell sí que hi aniria per ratificar les seves credencials com a defensor del medi ambient. I l’altra, per haver nomenat Braverman, la persona que hi ha més a la dreta no només al Govern britànic, sinó al Partit Conservador, tant, que no desentonaria a les files de partits com Vox.

Sunak, en el seu pacte faustià, li va prometre tornar-li Interior quan semblava que Johnson podia protagonitzar un retorn triomfal. Braverman forma part de l’influent grup de prop d’un centenar de diputats euroescèptics i defensors dels valors culturals tradicionals que integren l’anomenat European Research Group, i sense el seu suport la candidatura de Johnson no es va enlairar.

Però l’oposició ha vist l’oportunitat d’atacar el nounat Govern ja al bressol, quan està mamant. Sunak, per vendre la tornada de l’austeritat, es presenta al país com un home prudent, moderat i raonable, el tecnòcrata per excel·lència, al contrari que un visionari, l’home que xiuxiueja als mercats, més nutritiu que excitant, un treballador incansable amb un somriure de Disney, l’únic vici del qual és la cocacola, al capdavant d’una administració Coca- Cola en què el prestigi de la marca importa més que el gust.

Però la presència de Braverman en un dels tres grans ministeris (els altres són Finances i Exteriors) és, com s’ha vist de manera immediata, un atemptat contra la imatge de moderació i sentit comú. El que li agrada és tirar llenya al foc i carnassa a la premsa de dretes. Lluny de calmar els ànims, ella ha cridat que l’arribada de sol·licitants d’asil en pasteres a través del canal de la Mànega (gairebé quaranta mil aquest any, el doble que l’anterior) és una “invasió”, i que el seu somni més recurrent és ficar-los en avions i enviarlos a Ruanda (país amb què Londres ha arribat a un acord que no es pot aplicar perquè ho impedeix el Tribunal Europeu de Drets Humans).

Braverman va per la corda fluixa. En una interpel·lació parlamentària, ha hagut d’admetre que en almenys set ocasions va enviar documents confidencials a través del seu correu personal –la violació que va fer que Truss la cessés abans que Sunak la tornés a nomenar–. Però, a més, s’ha descobert la seva responsabilitat de mantenir tancats durant setmanes els sol·licitants d’asil al centre de processament de Manston, a Kent, on se suposa que només han de romandre un màxim de vint-i-quatre hores.

Per no allotjar els immigrants en hotels a càrrec de l’erari mentre es tramiten les sol·licituds, Braverman ha augmentat la capacitat de Manston (una mena de

Té tancats els sol·licitants d’asil en una mena de presó en comptes de buscar-los allotjament

Ha enviat en almenys set ocasions documents oficials a través del seu compte de correu electrònic

presó) de mil cinc-centes a quatre mil persones, que, en comptes de tenir cadascuna la seva cel·la o “habitació”, dormen arraïmades en tendes de campanya, en condicions higièniques i d’alimentació tan lamentables que entre elles s’han propagat malalties com la diftèria.

Braverman al·lega haver fet “tot el possible” per trobar-los allotjaments alternatius, tal com obliga la llei, i denuncia que és víctima d’una caça de bruixes. Però els arguments per a la defensa tenen poc pes enmig de la seva ferotge retòrica antiimmigració, que demana de reduir l’arribada d’estrangers al Regne Unit a “desenes de milers” (actualment són més de dos-cents mil a l’any), i crear un clima el més hostil possible que dissuadeixi els sol·licitants d’asil d’anar cap a aquestes illes (els responsabilitza del deteriorament de la sanitat, l’educació i els serveis públics, i que els britànics que depenen dels subsidis no aconsegueixin pisos de subvenció oficial). El temps mitjà per processar una sol·licitud són 480 dies.

Braverman, igual que la seva predecessora a Interior, Priti Patel i que l’exministre de Finances, Kwasi Kwarteng, forma part del grup de fills de la immigració que són totalment antiimmigració i que neguen la segona oportunitat que van tenir els seus pares, com si ells se l’haguessin merescut per les seves qualitats especials o la seva feina dura, però no pas els que ara ho deixen tot enrere a l’Iraq, Síria i l’Afganistan, i es juguen la vida creuant en pastera el canal de la Mànega per buscar feina a la Gran Bretanya. Són simples delinqüents.

Sunak farà que tothom pagui el deute de la pandèmia, i el diable farà que Sunak pagui el seu deute amb ell. ●

NEIL HaLL / EFE Braverman és part del grup de fills de la immigració que són totalment antiimmigració