Espanya situa la lluita antigihadista com a prioritat en la presidència de la UE

Interior vol que els socis posin el focus en el Sahel i el radicalisme a les xarxes

Espanya assumirà la presidència del Consell de la Unió Europea el segon semestre del 2023, coincidint amb l’últim tram del cicle institucional abans de les eleccions previstes per a finals d’any o gener del 2024 a tot estirar.

Durant el seu torn, Espanya tindrà la responsabilitat de culminar negociacions posades en marxa, però també d’impulsar les que tindran incidència en el pròxim cicle. L’Estat membre que assumeix la presidència rotatòria té la capacitat d’assenyalar els àmbits que considera prioritaris.

A l’impuls de la transició ecològica, la transformació digital o l’agenda social, el Govern espanyol hi sumarà com a prioritat de la UE la lluita contra el terrorisme de tipus gihadista i la radicalització violenta, posant el focus en el Sahel, un territori del cor de l’Àfrica convertit en el caldo de cultiu perfecte per a terroristes.

L’equip del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, està treballant sobre un document que vol impulsar la col·laboració entre els actors clau implicats en la prevenció i lluita contra el gihadisme posant èmfasi en el seu finançament i propaganda a través de les xarxes socials. Entre les activitats previstes, Espanya preveu una reunió específica sobre el Sahel, la posada en marxa d’un fòrum promogut per l’Europol per compartir experiències de les unitats especialitzades en el monitoratge i retirada de continguts terroristes en línia i un seminari sobre els sistemes de control de precursors i explosius per a la prevenció terrorista.

Aquest any, les forces i cossos de seguretat de l’Estat ja han dut a terme 23 operacions en què s’han detingut 42 persones a Espanya i set en altres països. La gran majoria d’aquestes operacions porten el segell de la Policia Nacional i, pel que fa als detinguts fora del territori estatal, el Marroc encapçala la llista.

És precisament la col·laboració espanyola amb Rabat en lluita antiterrorista –que ha acabat a començaments d’octubre amb l’operació més gran dels últims cinc anys, amb detinguts a Melilla i Nador– el que desperta gran interès entre socis europeus.

Fonts policials expliquen a La Vanguardia que països veïns s’han interessat per la cooperació hispanomarroquina en matèria de terrorisme, la continuïtat de la qual no se n’ha ressentit malgrat les crisis bilaterals.

“És l’única manera per desmantellar cèl·lules transnacionals, detenir presumptes terroristes o prevenir atemptats”, asseguren les mateixes fonts. La lluita contra el narcotràfic i les màfies que trafiquen amb persones també marquen les

Aquest 2022 s’han dut a terme 22 operacions contra el gihadisme amb 49 detinguts

línies d’actuació entre els dos països.

Pel que fa a la radicalització violenta, Interior pretén reunir durant la presidència espanyola experts judicials i policials per estudiar aquest fenomen entre menors per coordinar així l’acció dels Estats membres definint noves estratègies i fixant eines per fer front als nous reptes que presenten la propaganda i l’adoctrinament terrorista, com ara el videogaming.

El secretari d’Estat de Seguretat, Rafael Pérez, va recordar recentment que les últimes accions policials han aconseguit identificar 1.124 perfils d’usuaris que es dedicaven a difondre continguts terroristes i extremistes i han localitzat i retirat 563 continguts digitals en 106 llocs web que servien de guia per a la fabricació d’explosius o per a la preparació d’atacs terroristes. ●

Maguel J. Berrocal / EFE Els ministres de l’Interior d’Espanya i el Marroc i els seus equips l’estiu passat a Madrid