Aniversaris amb un 2

Sens dubte en tinc un record indeleble. Qui de la meva generació no va quedar marcat per l’aclaparadora victòria socialista del 1982, que anunciava un període nou i rutilant en la societat espanyola? Va comptar amb el meu vot i me’n vaig sentir partícip. Jo era jove, la democràcia també; temps inoblidables.

D’aquell canvi de rumb se’n celebra el 40è aniversari. Un número curiós, que convida a reflexionar sobre l’arbitrarietat dels aniversaris. D’alguns fets se’n commemora el 25è, d’altres el 50è, que són xifres molt rodones; els centenaris resulten lògics i clars. Però en altres casos s’aprofiten guarismes menys obvis perquè alguna persona o entitat té interès a promoure’n el record. Un cèlebre columnista solia arrencar amb un “Sembla mentida que ningú no pari esment en el 120è aniversari de l’escriptor tal de tal” –o alguna cosa semblant–, i després tirava milles.

L’efemèride socialista, promoguda pel mateix PSOE, ha tingut un programa noticiable. També fa uns mesos aplau

Hi ha xifres més rodones que d’altres per celebrar fets històrics

díem el 30è aniversari dels Jocs barcelonins, quan ja havíem celebrat molt bé el 25è, però són tan magnètics que hi tornarem tant com faci falta.

Els esdeveniments del 1982 i el 1992 em van deixar empremta. I em fan pensar en altres moments de la vida col·lectiva, esdevinguts en anys acabats en 2, que em van influir. El 1962 va ser el de la gran nevada de Barcelona; amb la meva família al Seat 600, de poc no arribem al dinar de Nadal. 1972: esclata el cas Watergate, sense el qual no seria la mateixa la meva visió del periodisme. 2002: Espanya posa en circulació l’euro, moneda que avui duc a la butxaca i al mòbil. 2012: la manifestació de l’11-S dona volada a l’independentisme català, cosa que em crea una gran inquietud (posteriorment corroborada).

Pel que fa a l’any 2022... El recordaré pel final de la pandèmia?, per la guerra d’Ucraïna?, o per algun altre fet històric encara no detectat que d’aquí deu anys em semblarà evidentíssim? ●