Kanye West i altres idiotes

Hi ha una subvariant del gènere famós que necessita alguna cosa més que això, ser simplement famós. i això només s’aconsegueix ficant la pota fins al fons; com nens que van buscant on són els límits, aquests que anem posant enrere i enrere perquè sembla que ser coneguts dona dret a gairebé tot. Nosaltres els infantilitzem i ells piquen l’ham, de vegades amb l’excusa que han begut, com si no sabéssim que només els borratxos i els nens diuen el que pensen, i quan el modista en altre temps excels John Galliano va deixar anar el que va deixar anar sobre els jueus en un restaurant, cal pensar que efectivament això és el que li sortia de l’ànima dir, de l’ànima o de l’ampolla de bordeus.

el cas Kanye West respon al tipus perquè jo ho valc. Ye, com és conegut, també podria autodenominarse Jo, i Ye/Jo ha anat estirant la corda una mica més cada vegada, fins que als seus caps, els mateixos que van guardar silenci mentre només

Ye pensava que a ell no el podien trepitjar ni els d’Adidas amb les seves vambes

es ficava amb els negres, els ha semblat que ara sí que és massa. Primer es va burlar de l’esclavitud, després del black Lives matter, publicitant samarretes que diuen que les vides blanques compten, però mira, Ye, és que justament aquesta és una de les consignes dels supremacistes blancs, i per aquí no. La següent gracieta va consistir a regalar les samarretes a gent que viu al carrer, blanquejant, és un dir, la polèmica. Després es va ficar amb la seva exdona, Kim Kardashian, però com que ens cauen tan fatal i són taaan vulgars les senyores d’aquella telefamília, tampoc no va passar res.

i estirant encara més, perquè per a això és Ye i a ell no el trepitgen ni els d’Adidas encara que fabriquin vambes, van venir els jueus: no hi ha idiota que es preï que no s’acabi ficant amb ells, sabent que massa vegades algú els acaba fent l’onada. A Kanye West l’hi està fent l’extrema dreta nord-americana, que aplaudeix fins i tot amb les orelles, el problema és que l’antic raper té uns vint milions de seguidors, i només que l’u per cent comparteixi les seves característiques mentals, acaben donant suport a West davant el museu de l’Holocaust de Los Angeles. Ye, ja tens el que volies, gaudeix-ne sense preocupar-te gaire. Altres bocamolls van caure abans que tu. i van tornar: tenim poca memòria. ●