La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Pobreta, no m’ho puc creure”, diu el pare de l’Olivia després d’una separació “infernal”
La lluita per la custòdia va començar fa cinc anys; divendres un jutge l’hi va donar al pare
Ha perdut, un altre cop, la més feble. L’Olivia, de només sis anys i la més indefensa, és la víctima d’un calvari judicial que ha enfrontat els últims cinc anys els seus pares per obtenir-ne la custòdia. Després d’una vintena de denúncies creuades (algunes per maltractaments), l’última batalla la va guanyar l’Eugenio divendres. Aquest dia el jutge li va concedir –després d’un infern processal, va dir ahir l’advocat– la custòdia de l’Olivia.
Es va acordar que la Noemí passés aquest “pont” amb la seva filla a Gijón. Ahir l’Eugenio havia d’anar a buscar la nena per portarla a Segòvia. Però aquest dia tan esperat per a l’Eugenio, després de tot el que ha patit en la lluita judicial, es va esfumar dissabte, quan l’Olivia va morir, presumptament, a mans de la seva mare.
Ara, amb el mal ja fet, molta gent es pregunta què ha fallat. Com pot ser que el sistema no hagi protegit l’Olivia, la més feble i innocent en la batalla. I per què ningú no va preveure –en cas que es confirmi el filicidi per revenja– el perill que corria la menor.
“És una salvatjada, aquesta gent ha d’estar apartada de la societat”, deia ahir l’Eugenio al funeral de la seva filla, a qui anomenava afectuosament “la pirata”. “Pobreta, no ho vam saber veure”, afirmava. Sense dir-ho, el pare de l’Olivia té clar què ha passat. No necessita cap confirmació oficial. La seva exparella estava obsessionada amb la nena, asseguren persones que coneixen la Noemí, i no va encaixar mai el divorci.
“Una mare ha de cuidar la nena, no l’ha de matar, la nena se’n fiava perquè era la seva mare”, repeteix l’Eugenio. Les desenes de denúncies presentades per l’home contra la seva exparella –abans que li donessin la raó– van ser per no haver complert els règims de visites. I per haver-se’n anat a viure Gijón sense el permís del jutge.
Després de la separació, la Noemí va denunciar l’Eugenio per maltractaments i es va arribar a dictar una ordre d’allunyament. El 2019 el cas es va arxivar i el pare
Una nena de sis anys ha estat assassinada. Quedin-se amb el subjecte de la frase. Una nena.
Esclar que hi ha mares que maten els seus fills, encara que s’escapi a tota comprensió. Quan passa, ens bull la sang i volem saber per què. En aquest cas, una primera explicació (no hi ha una versió oficial) ens l’ofereix la premsa asturiana: la presumpta mare assassina de Gijón hauria enviat un missatge al seu germà en què avisava de les seves intencions hores abans de perdre la custòdia. va continuar amb la disputa.
Totes les alarmes van saltar diumenge: “Abans de deixar-la amb ell, la mato”. És un missatge que la Noemí, segons alguns mitjans, hauria enviat al seu germà. Un anunci fet quan l’Olivia ja havia mort. “O amb mi o amb ningú”, hauria dit a la Policia després de ser detinguda.
El cas –si es confirma la culpabilitat de la Noemí– sembla un altre cop tret del manual d’una violència, amb els nens com a víctimes innocents, que vol enterrar en vida l’altre pare. Crims difícils d’entendre –costa d’imaginar què passa pel cap d’una mare o un pare que assassina els seus fills–, però que sempre es perpetren en escenaris semblants. Aquests finals tràgics solen arribar després de ruptures poc amistoses de les parelles.
Els missatges de la Noemí serien calcats als d’homes que van matar els fills per ‘enterrar’ les mares
Aquest suposat missatge enviat per la Noemí aclariria, si és culpable, les seves intencions. I és calcat a frases ja sentides abans: “Et feriré on et fa més mal”, “no tornaràs a veure els teus fills”, “em carregaré el que més estimes”... Pronunciades, en aquests casos tots eren homes, per pares que van assassinar els seus fills (José Bretón i Tomás Gimeno en són dos clars exemples) amb l’objectiu de causar el màxim dolor a les mares. La Noemí tenia el mateix objectiu amb la seva exparella.
Quan els assassins són els pares, aquests homes –afirmava el psicòleg forense Javier Urra per referir-se a aquests casos– “no maten els seus fills, assassinen els fills de la seva parella; per a ells aquests menors ja no porten la seva sang”. Han renegat d’aquella descendència. Per tant, el dolor patit no serà mai comparable al que patirà la mare.
Aquest fet torna a deixar clar (va passar amb la Yaiza, la nena de quatre anys asfixiada per la seva mare a Sant Joan Despí “per fer mal al pare”, va escriure la dona) que els papers es poden intercanviar en aquesta violència, en què es fan servir els fills per causar el màxim dolor a l’altre pare. Ho deia l’Eugenio, el pare de l’Olivia: “Això no va d’homes ni de dones, la qüestió és que no es pot fer això a un fill”. ●