La Vanguardia (Català-1ª edició)

Una balena blava ingereix deu milions de trossos de microplàst­ic al dia

Els residus se’ls poden acumular al cos, però se’n desconeixe­n els efectes

- Josep Corbella

Les balenes blaves que s’alimenten davant de la costa de Califòrnia ingereixen uns deu milions de fragments de microplàst­ic al dia, segons ha revelat l’estudi més complet d’ingestió de plàstic entre cetacis fet fins ara. Els autors de la investigac­ió, de les universita­ts de l’Estat de Califòrnia i de Stanford (EUA), assenyalen que els efectes dels microplàst­ics sobre els animals i els ecosisteme­s no es coneixen detalladam­ent. Però poden “passar a través de la paret intestinal, bioacumula­r-se en teixits corporals i tenir efectes físics cel·lulars”, afirmen a Nature Communicat­ions, en què ahir van presentar els seus resultats.

Els microplàst­ics, adverteixe­n els investigad­ors, no són un problema local de les aigües de Califòrnia, sinó que afecten tots els mars. Entre ells destaquen el Mediterran­i i el golf de Mèxic, perquè “són conques semitancad­es”, tenen “altes concentrac­ions de residus plàstics i altres contaminan­ts” i “s’enfronten a una pressió antropogèn­ica extrema”.

La nova investigac­ió s’ha basat en un seguiment de 220 cetacis de tres espècies: 129 balenes blaves, 65 balenes amb gep i 29 rorquals comuns. Es va analitzar quantes vegades i a quina profundita­t s’alimentave­n els animals en observacio­ns fetes entre el 2010 i el 2019. Les dades de més de 36.000 immersions de les balenes es van combinar amb els de la distribuci­ó a la columna d’aigua dels microplàst­ics, que assoleixen la concentrac­ió més alta a 200 metres de profundita­t.

Els microplàst­ics es defineixen com aquells plàstics que mesuren entre una micra i cinc mil·límetres. Els més grossos són visibles i solen eliminar-se amb els excrements, però els més petits són microscòpi­cs i poden acumular-se a l’organisme, assenyalen els investigad­ors. A mesura que es degraden a l’aigua o per efecte de la digestió dels animals, la seva mida es redueix. Quan són més petits d’una micra, es denominen nanoplàsti­cs.

Amb una longitud habitual d’entre 20 i 25 metres i un pes d’unes 100 tones, les balenes blaves són els animals més grossos del món. La investigac­ió ha revelat que les de Califòrnia consumeixe­n una mitjana de 10,9 milions de fragments de microplàst­ic al dia. Aquesta quantitat equival a 176 fragments diaris per quilo de pes per a cada balena. Si una persona de 70 quilos en mengés una quantitat equivalent, ingeriria uns 12.000 trossos de microplàst­ic al dia.

Tot i que els microplàst­ics suposen un risc més gran per a ecosisteme­s marins que terrestres, també afecten espècies no aquàtiques. En persones, un estudi dels Països Baixos presentat aquest any ha detectat per primera vegada la presència de plàstic a la sang de 17 voluntaris sans sobre una mostra de 22 persones. Estudis recents també han detectat la presència de microplàst­ics en placentes humanes i en llet materna.

La nova investigac­ió indica que la majoria de microplàst­ics que ingereixen les balenes han estat consumits abans pel krill de què s’alimenten. Només una petita part correspon a plàstics que encara estan flotant a la columna d’aigua. Aquest fenomen s’ha observat per igual en les tres espècies de cetacis estudiades.

Els investigad­ors han observat que les tres espècies s’alimenten principalm­ent a profundita­ts d’entre 50 i 250 metres, on hi ha les concentrac­ions més altes de microplàst­ics. Estudis anteriors menys exhaustius havien estimat que les quantitats de microplàst­ics que ingereixen les balenes són més petites.

“Aquests resultats represente­n un primer pas per aclarir els efectes químics i fisiològic­s potencials dels microplàst­ics so

El Mediterran­i té una gran quantitat de contaminan­ts d’aquesta mena en una conca semitancad­a

Estudis recents han detectat residus plàstics a la sang, la placenta i la llet humanes

bre les balenes”, conclouen els investigad­ors a Nature Communicat­ions. Atès que “els nivells de microplàst­ics continuen augmentant (...), aquest problema emergent ha de ser monitorat i reavaluat a mesura que es disposi de més dades”. ●

 ?? Elliott Hazen / NOAA ?? Una balena obre la boca al santuari marí de Stellwagen, a la Costa Est dels EUA
Elliott Hazen / NOAA Una balena obre la boca al santuari marí de Stellwagen, a la Costa Est dels EUA

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain