Un negoci familiar marcat pel decret Boyer

■ El pare de Joan Carles, que va ser representant de sabatilles, va comprar el traspàs de La Casa de les Sabatilles als anys vuitanta. El 2010 el seu progenitor va morir i va subrogar el lloguer a la seva mare, morta el 2017. Llavors, va intentar fer una altra subrogació segons la llei d’Arrendaments Urbans, però el conegut com a decret Boyer del 1995 va establir que els lloguers antics s’extingirien al cap de vint anys o després de la mort dels primers subrogats. L’afer va acabar als tribunals i, després d’anys de disputa judicial, un jutge va donar la raó a la propietat, per això Iglesias va haver d’abandonar el local del carrer Baixada de la Llibreteria. també està menys ben situat que abans, però els altres preus no els podem assumir”, comenta amb resignació Iglesias.

El gerent del negoci troba a faltar el suport real amb fets de les administracions, i demana a l’Ajuntament que s’hi podria implicar més ajudant en la tasca comunicativa per donar a conèixer els comerços locals o reduint la càrrega impositiva. La part positiva és que es tracta d’un local ampli per poder emmagatzemar el seu abundant gènere de qualitat, amb més de 3.000 parells de sabatilles.

Com a record d’una vida anterior, Iglesias ha instal·lat dins de la botiga les lletres del rètol de l’antic establiment. “Vaig decidir endur-me-les perquè estic segur que sinó haguessin acabat en un contenidor”, diu.

Iglesias anima els antics compradors que s’acostin a la nova seu perquè no desaparegui. Sense perdre l’humor, parafraseja el reconegut monologuista Joan Capri: “Si no veniu a comprar d’una vegada, demà liquido totes les existències, inclosa la meva!”. ●