La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els secrets de Steven Spielberg El cineasta retrata la seva infantesa i adolescència a ‘The Fabelmans’
Als 75 anys i havent tocat la glòria amb les mans en diverses ocasions, Steven Spielberg sempre està disposat a fer coses per primera vegada. De la mateixa manera que es va treure les ganes de dirigir un musical amb West Side story amb els millors resultats, ara li ha tocat el torn a retratar la seva infantesa i adolescència amb The Fabelmans. La pel·lícula arribarà a les sales espanyoles el 24 de novembre.
Si bé ara per ara no té cap projecte en concret per continuar la seva il·lustre carrera, és probable que prossegueixi amb Blackhawk, una superproducció basada en un còmic de DC que ja té un guió escrit pel seu habitual col·laborador David Koepp. Si aquest projecte es concreta, entraria al cinema de superherois per primera vegada. Però, ara com ara, tota la seva atenció està centrada en la promoció de The Fabelmans, que considera el seu treball més personal i en cert sentit més difícil. “Va ser la manera de fer tornar la meva mare i el meu pare”, va explicar durant el seu pas pel Festival de Toronto, on va tenir lloc l’estrena mundial. Tot i que és un festival summament important perquè obre la temporada dels premis, Spielberg no hi havia portat mai personalment una pel·lícula, per la qual cosa l’ocasió no va passar inadvertida. Entre altres raons, perquè
The Fabelmans va guanyar el premi de l’Audiència, que és votat pels espectadors, i sol predir quina és la pel·lícula que s’emportarà la màxima estatueta daurada al març. Nomadland, Green book, 12 anys d’esclavitud, El discurs del rei i Slumdog millionaire, entre d’altres, van obtenir aquell premi i van repetir amb el de l’Acadèmia.
La presentació oficial de The Fabelmans va ser també una reunió familiar per a Spielberg, ja que les seves tres germanes, Nancy, Sue i Anne, van ser entre el públic a la projecció. Des del títol s’intenta donar la idea que aquesta no és necessàriament la història de la infantesa i l’adolescència de l’home que ens va regalar E. T., l’extraterrestre i moltes altres joies del cinema, per això molts dels noms han estat canviats i el protagonista no es diu Steven sinó Sammy, però ràpidament queda clar que en la col·laboració amb el multipremiat guionista Tony Kushner no s’ha guardat gaire secrets.
A Toronto, Spielberg va explicar que, tot i que va parlar del projecte per primera vegada mentre treballava amb Kushner en Lincoln una dècada enrere, la pandèmia el va convèncer que era el moment de filmar les seves memòries. “No em vaig decidir a fer-la perquè sentia que havia arribat el moment d’acomiadar-se i que aquesta seria la meva última pel·lícula. Si heu sentit aquest rumor, no us el cregueu”, va asseverar en la seva trobada amb la
Infantesa
! "# $ premsa, però va assenyalar que el fet de pertànyer al grup de més risc durant la covid i no poder anar a treballar va estimular que s’assegués via Zoom amb el guionista en sessions virtuals de teràpia.
Spielberg diu que la seva pel·lícula mostrarà al món que hi va haver moments molt tristos a la seva vida, li va resultar particularment traumàtic el divorci dels seus pares quan ja tenia 19 anys. “Jo estava decidit a explicar-ho quan vaig fer E.T. Vaig escriure unes quantes pàgines sobre el divorci i després em vaig deixar portar per altres coses, perquè sempre he posat alguna cosa en les meves històries que em protegís de la realitat, de manera que vaig acabar-hi posant un extraterrestre perquè em distanciés d’aquest tema tan dolorós”, va revelar. La pel·lícula també mostra com de ben jovenet va fer servir la càmera de 8 mm del seu pare per provar de resoldre el trauma que li va generar veure l’escena de l’accident ferroviari a L’espectacle més gran del món de Cecil B. DeMille, la primera pel·lícula que va veure a la seva vida.
També comparteix com va haver de lluitar amb l’assetjament i l’antisemitisme a l’escola secundària, tot i que després va explicar davant la premsa que el van protagonitzar dos companys i no tota l’escola, de la qual guarda bons records. Discernir quina part del que explica al film va passar de debò serà una tasca de l’espectador, però com a mínim va aclarir que la trobada amb el llegendari John Ford quan era un aspirant a cineasta va anar ben bé tal com la veurem al film, amb Gabriel LaBelle encarnant el seu alter ego i David Lynch com a Ford: “Va ser exactament tal com s’explica al film, no hi ha res que hàgim exagerat ni que hàgim tret”, va assegurar. ●
El cineasta diu que la seva pel·lícula mostrarà al món que hi va haver moments molt tristos a la seva vida