El meu primer còmic

Acompanyar el teu fill de sis anys mentre aprèn a llegir és pura màgia. Una alquímia que, a partir dels materials de l’alquímia primera –quan va aprendre a dir, a construir oracions, a declinar, a fer seves les metàfores–, duplica els quirats de l’or. L’encerta i s’equivoca, lletreja i sil·labeja, va cosint les paraules fins a crear significats amb sentit. I, de sobte, entén l’acudit, la ironia, o ensopega amb la paraula caca i, damunt les teves cames, esclata en una rialla.

El primer llibre amb paraules que ha llegit en Marco ha estat el còmic Lombriz y conejo (Takatuka), de Ramón D. Veiga, una faula preciosa i divertidíssima sobre les difícils fases de l’amistat. El va triar ell mateix a La Petita del Poblenou, gràcies a la campanya Fas sis 6 anys. Tria un llibre de la Generalitat. No ha estat la seva primera lectura, perquè a més dels àlbums i contes que els hem explicat des del principi de tot, en Francesco i ell es van aficionar fa temps als còmics sense text, amb els viatges d’El petit Pelut (Base) o els excel·lents còmics per a prelectors de l’editorial Mamut. Som molt fans de les aventures polítiques d’El lobo en calzoncillos (Astronave). I ens hem divertit no fa gaire amb El pequeño robot de madera y la princesa Tronco (Salamandra), de Tom Gauld, i molts altres títols, perquè l’oferta no para de multiplicar-se.

Al sofà de lectura sovint recordo una escena de la meva pròpia infantesa. Jo devia tenir uns onze o dotze anys, ja havia llegit tot el material disponible de Tintín i Astèrix a la biblioteca pública, i estava fascinat amb els còmics de superherois. Si les classes m’avorrien, els llegia d’amagat. Com que era el segon millor estudiant de la classe (Cristina García, no t’oblido), m’asseien sovint a l’última fila, on podia escriure les meves novel·les o llegir amb un llibre a la falda. Però un dia em va descobrir la professora de català. I em va renyar amb duresa. No tant pel fet de no fer atenció com pel de llegir un còmic de Batman o Lobezno.

En les quatre dècades que han passat des d’aleshores hem superat prejudicis i jerarquies. A casa meva no hi ha enciclopèdies de molts volums com les que hi havia a casa dels meus pares, de manera que els meus fills aprenen de llibres tan fabulosos i complexos com Botanicum (Impedimenta) o Pokemon. Super Extra Delux Guía Esencial Definitiva (Montena). Els qui vam llegir obres mestres com Watchmen, Maus o Fun home en el canvi de segle, ara compartim amb la nostra canalla el plaer de les històries dibuixades i seqüencials. La meravellosa explosió del còmic infantil ens recorda que la novel·la gràfica es continua expandint. Hi ha còmic clàssic, periodístic, porno, abstracte, satíric, divulgatiu i fins i tot n’hi ha que és pur art contemporani. Per a tots els públics. En llegeixen tant els avis com els nens. Als anys vuitanta, això ens hauria semblat ciència-ficció. O màgia.

L’encerta i s’equivoca, lletreja i sil·labeja, va cosint les paraules fins a crear significats amb sentit