La Vanguardia (Català-1ª edició)
Quan l’art està cap per avall
Un quadre de Mondrian penjat de manera incorrecta durant 75 anys, l’últim cas d’una obra exposada a la inversa
El món de l’art no se’n sabia avenir aquest cap de setmana quan es va descobrir que un quadre de Piet Mondrian, Ciutat de Nova York I, ha estat 75 anys penjat cap per avall. Ho va revelar la comissària i historiadora de l’art Susanne Meyer-Büser en una conferència de premsa amb motiu de la inauguració d’una nova exposició del pintor holandès al Kunstsammlung NordrheinWestfalen, Alemanya.
Segons l’experta, el quadre havia estat tombat per una distracció quan s’empaquetava anys enrere per exhibir-se al
Museu d’Art Modern de Nova York (MoMA).
Són molts els qui es van demanar com podia haver passat desapercebut durant tant de temps un error d’aquest abast. Però cal dir que no és la primera vegada que passa una cosa així. Precisament al MoMA, un altre quadre, Le bateau (El vaixell), d’Henri Matisse, va estar penjat cap per avall durant 47 dies.
Va passar el 1961, any en què el museu va inaugurar a les seves instal·lacions una exposició dedicada al pintor francès. Hi van anar ni més ni menys que 100.000 persones, incloent-hi crítics, experts en art i fins i tot el fill de l’artista. Però cap d’ells no es va adonar del que havia passat fins que Genevieve Habert, un corredor de borsa aficionat a la pintura, es va adonar de l’error. No li quadrava que el a
Le bateau reflex del vaixell tingués més detalls que el vaixell real, així doncs, per aclarir el dubte, va comprar un catàleg amb els treballs del pintor, en què va trobar com era la pintura de Matisse realment.
Una altra afectada va ser la mare del modernisme dels Estats Units, Georgia O’Keeffe, coneguda per les pintures de flors, paisatges de Nou Mèxic i els gratacels de Nova York, així com per la relació amb Frida Kahlo. L’afectada va ser la seva obra L’arbre de Lawrence, exhibida de manera invertida el 1931 i, una altra vegada, durant deu anys, entre el 1979 i el 1989. No és l’únic quadre d’O’Keeffe que s’ha exposat alguna vegada de manera inapropiada.
Roselles orientals n’és un altre cas, ja que va estar penjat durant ni més ni menys que trenta anys cap per avall al museu de la Universitat de Minnesota.
Ni tan sols Van Gogh, Picasso o Dalí es deslliuren dels equívocs. El 1965, l’obra del neerlandès Herba alta i papallones va estar invertida durant dues setmanes a la National Gallery de Londres.
Va passar el mateix al Metropolitan de Nova York amb la pintura Quatre dones de pescadors a Cadaqués de l’artista català. I pel que fa al Picasso invertit, va ser un error del Museu Reina Sofia de Madrid amb el dibuix El violinista, del 1012. En aquest cas, el violí figurava com si fos el cap del personatge i el cap simulava el violí, segons va advertir la investigadora Cecilia García el 2008.
Hi ha un altre cas a Espanya, però, a diferència dels exemples anteriors, aquest es va exposar de cap per avall expressament per raons històriques. Es tracta del retrat del rei Felip V, que actualment es pot visitar al Museu Municipal de l’Almodí, a Xàtiva (València), i que no deixa indiferent per la seva disposició. Quin és el motiu d’aquesta decisió? El monarca va ordenar la crema de Xàtiva el 19 de juny del 1707, durant la guerra de Successió, acció que va provocar l’extermini de la ciutat.
Aquests són només alguns dels exemples més sonats d’art mal interpretat. Però qui sap quantes obres més es deuen estar contemplant des de la perspectiva equivocada. Cal pensar que cap altra més, però són diversos els usuaris a les xarxes que han animat els experts a trobar-ne més casos. De moment, no queda més remei que esperar i estar amatent quan mirem una obra d’art. Per si de cas. ●
Els errors a l’hora d’exposar art acostumen a ser distraccions, tot i que hi ha excepcions