La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les fabuloses aventures d’una ‘au pair’ a Atlanta
Regina Rodríguez Sirvent debuta amb ‘Les calces al sol’ (La Campana)
Març del 2007. No fa tant de temps i alhora fa segles. No hi havia xarxes socials i els telèfons mòbils tenien teclat però no internet, i servien per trucar. Anar de viatge significava sisplau per força desconnectar, per bé i per mal. I la facilitat, també, de connectar-se a un mateix. Va ser llavors que Regina Rodríguez Sirvent (Puigcerdà, 1983) va marxar a fer dos anys d’au pair a Atlanta, i des d’allà enviava e-mails als amics explicant les seves aventures, que s’anaven reenviant fins al punt que alguns desconeguts li escrivien amb comentaris.
D’allà en va tornar amb l’hàbit de lectura i una vocació literària que ha trigat quinze anys a convertir-se en llibre, Les calces al sol (La Campana), i que en dos mesos ha arribat a les llistes de llibres més venuts, amb presentadors de luxe com l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, el periodista Antoni Bassas o el xef Joan Roca. El secret? Un gran sentit de l’humor darrere el qual hi ha una història emotiva de creixement.
La novel·la ficciona aquell viatge a través del seu alter ego Rita Racons, que sense gairebé saber anglès aterra a la llar dels Bookland, antítesi del personatge i de la família americana clixé, dos pares cultíssims amb tres fills entre 12 i 5 anys extraordinaris: “Podien parlar de Sòcrates o de la política econòmica d’Anníbal mentre esmorzaven, però alhora eren divertits”, diu Rodríguez Sirvent, que treballa fent rutes gastronòmiques a Barcelona. Entre malentesos lingüístics, culturals i socials, la Rita fa relació amb en John, “a la ficció hereu de la Coca-Cola i en la realitat... també és hereu i immensament ric, però no puc revelar secrets. Però veus que les seves vides de rics no són tan fantàstiques”. També hi coneix la Six, una catalana amb qui descobreix una Atlanta més underground, i s’apunta a unes classes d’escriptura creativa que li desperten la vocació.
La novel·la comença a una Cerdanya que fa de mirall amb Atlanta, on passa pel dol de la pèrdua de l’àvia –basada en les seves dues àvies, una catalana d’Alp, que va morir poc abans del viatge, i l’altra andalusa de Lleida que va morir durant el confinament–, per un viatge al Grand Canyon i per diverses aventures ja sigui educant la canalla o explorant la sexualitat. Per Rodríguez Sirvent, “la Rita és una noia intensa que busca una vocació que no té, com una metàfora de l’exigència de la vida, i ho troba en un format molt allunyat del que ha viscut sempre, a través de la família, de l’educació, de l’amistat, i sobretot, que és un dels quids de la qüestió, la distància tangible d’un oceà, que li permet viure d’una manera tan bèstia. Pot ser el que vulgui i provar-ho tot, i a molts nivells: sexual, educacional, de viatge...”.
I ara que Rita Racons sap que vol ser escriptora, n’hi haurà segon lliurament? “D’ella no ho sé, però meva sí. La tinc pensadíssima. Per mi és important saber d’on treure l’humor, i ja ho tinc”. ●
Rita Racons aterra en una família on “mentre esmorzen poden parlar de Sòcrates o de la política d’Anníbal”