Comiat sense honors Un Barça gris se’n va d’una Champions en què només va superar el Viktoria

le ae

Ferran Torres abraçat pels companys va ser autor de dos dels quatre gols blaugrana

Aquesta Champions ja no és per al Barça, que va deixar el torneig de bon començament, per la porta del darrere, només havent pogut guanyar el Viktoria. No hi va haver sorpreses a Pilsen contra l’equip més golejat del màxim torneig, que se’n va emportar quatre més. Però tampoc no hi va haver grans reivindicacions ni rebel·lies. El Barcelona va sentir l’himne de la Champions per última vegada fins, com a mínim, al setembre del 2023. Seran deu mesos de desterrament. A reveure, fins a la temporada que ve. I amb un últim matx en el qual era impossible recuperar el prestigi perdut. Va ser un comiat sense honors. Sí, amb gols, però amb un exercici de mínims. Va ser un adeu sense pena ni glòria.

A l’onze va debutar Iñaki Peña a la porteria, tal com havia promès el seu tècnic Xavi a la prèvia. El porter, com ja va mostrar a l’eliminatòria contra el Galatasaray –on estava cedit–, és una bona assegurança quan se li exigeix des de prop perquè té reflexos i és valent. Va tenir més feina de l’esperada.

Perquè l’equip local es va anar animant a mesura que avançava la primera part, fins al punt d’estavellar un cop de cap al travesser. Peña, que es va lluir en diverses aturades, no va poder fer res en els dos gols rebuts, ni en la pena màxima ni en el cop de cap de Chory, que va rematar sol perquè Marcos Alonso va perdre totalment el marcatge.

També hi havia ganes de veure la primera titularitat de Pablo Torre, que sols havia tingut tres estonetes des del fitxatge. El càntabre, però, va tenir una estrena tempestuosa. Primer perquè es va deixar robar la cartera, d’esquena i a prop de l’àrea, per Kalvach. El txec es va plantar en una immillorable posició però Peña es va fer gran i va evitar el gol. Després perquè només de començar la segona meitat es va emportar una bona manotada a la cara de Ndiaye. Per si no n’hi hagués prou, l’ex del Racing també va cometre el penal que va servir perquè Chory reduís distàncies. Va ser una acció a la desesperada de l’interior perquè els centrals, Piqué i Marcos Alonso, es van despistar en una pilota aèria (tots dos van anar cap a ella) i van acabar habilitant el davanter del Viktoria.

Torre es va treure el mal regust de boca estrenant-se com a golejador amb el 2-4 amb un xut amb l’esquerra... en el qual li van pujar els binocles. Pitjor ho va tenir Kessié, que va actuar de pivot i es va lesionar, potser de gravetat.

Xavi va demanar als seus futbo

Ferran Torres, amb un doblet, i Raphinha, assistent, reforcen l’autoestima, cosa que no aconsegueix Fati

Marcos Alonso i Pablo Torre s’estrenen com a golejadors en un partit en què Iñaki Peña debuta amb nota

listes d’entrar motivats al partit per voler demostrar que eren conscients del seu privilegi. I uns quants li van fer cas. Un va ser el de sempre, un Gavi per al qual no hi ha matxs que facin nosa ni que li produeixin desgana, sinó que sempre dona la cara. També Jordi

Alba i Ferran Torres van voler ferse notar. El lateral esquerrà va estar esmolat per la seva banda fent diverses centrades perilloses. Per la seva banda, Ferran va ocupar la posició de nou que va deixar lliure Lewandowski, a casa, oficialment amb molèsties a l’esquena. Òbviament amb un altre estil i unes altres armes, més mòbils i combinatives.

L’ex del City no va encertar a impactar en la primera ocasió a boca de canó. Però sí que va poder sadollar la set amb un doblet a un Viktoria a qui ja havia batut al Camp Nou. Per contra, Ansu Fati es va quedar amb les ganes de marcar.

El 0-1 va estar a punt de ser de Fati perquè el seu xut se’l va empassar per sota del cos Stanek. Però quan la pilota estava a punt d’entrar es va frenar sobre la línia. Fins allà va entrar amb potència Marcos Alonso per rematar. El porter txec va demostrar poca se