La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Barça alça el Gamper
L’única diferència entre el comiat del FC Barcelona de la Lliga de Campions i un trofeu Joan Gamper va ser que, en lloc d’alçar el trofeu, el Barça es va embutxacar 2,8 milions d’euros. La resta va evocar l’esperit estiuenc del Gamper, des de la talla del rival –el millor equip cerveser d’Europa després de la Damm– fins a les provatures, els debuts i les presentacions, saldades amb més suspensos que aprovats.
El drama és que no som a l’agost, sinó al novembre, el Barça està eliminat de la Lliga de Campions –avui no entraria en una Superlliga ni amb la recomanació de Florentino Pérez– i les provatures comencen a ser contraproduents perquè ni s’entreveu un onze titular ni hi ha rebel·lia en els qui escalfen banqueta. La secretaria tècnica faria bé de prendre’s unes merescudes vacances de Nadal, no fos cas que amb l’estafa del low cost – els jugadors que acaben contracte– arribin reforços de la talla dels incorporats a l’estiu...
El repertori de les excuses futbolístiques és tan ampli com la Bíblia, on als rics tant se’ls deixa com un drap brut com se’ls considera gent filantròpica. Ahir a la nit l’equip no s’hi jugava res, els lesionats són molts i convenia donar descans a Lewandowski i a Pedri –sisplau, que tornin sans de Qatar!–. Lluny d’asserenar els jugadors i permetre’ls jugar sense ansietat, l’equip va tornar a ser un mar de dubtes, més propi del Gamper que de l’últim partit de grup davant un dels rivals més
Aires de trofeu estiuenc al novembre: defensa de revetlla, proves i més proves...
dèbils afrontats en la història de la competició.
Tret del porter Peña, la provatura més intranscendent, ningú no va sortir reforçat en el seu suposat afany de posar en un compromís el míster. Pablo Torre, per exemple, el més esperat, va demostrar qualitats –el gol i la desimboltura–, però també unes llacunes defensives que evidencien que encara està molt verd per a una competició com la Champions.
Tampoc no era necessari que posessin en un compromís el míster perquè Xavi ja es basta tot sol. És més convincent parlant de futbol abans i després dels partits que sobre la gespa, on predominen els canvis de criteri, de peces i d’estil de joc. En aquest punt de la temporada –i per molt prestigi que tingui la teoria de les rotacions– resulta inquietant l’absència d’una cosa semblant a un onze titular. El que els clàssics anomenaven un “onze de gala”.
La traca de revetlla al Gamper va ser la defensa, un forat negre que condemna sistemàticament davant qualsevol mitjania europea. Tres gols havia marcat el Viktoria en els cinc partits de grup! I ahir n’hauria pogut marcar quatre o cinc. Com volen que faci fora el club paios com Alba, que va fer diverses passades de gol, si els fitxatges defensius són Alonso i Bellerín? El que és barat, ai...
I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, i aquesta Champions ja s’ha fos. FC Barcelona i Atlètic de Madrid van certificar ahir el declivi de la Lliga i la sensació que el control de la pilota és una antigalla sense velocitat coral.
Tornar a Europa costarà molt, i les respostes no són en el passat.