La Vanguardia (Català-1ª edició)
El repte de liderar l’eòlica marina
La indústria demana al Govern espanyol que acceleri la definició del marc regulatori
El temps corre en contra de la indústria espanyola. El retard burocràtic està a punt de posar en risc un negoci que podria aportar uns 49.607 milions d’euros entre el 2025 i el 2050 i permetria generar fins a 17.438 llocs de treball especialitzats anuals i, el que és més important, podria col·locar Espanya al capdavant de la innovació mundial d’una tecnologia que s’apunta com la més eficient en producció i costos en subministrament energètic. Així el recull el Libro Blanco de la Industria Eólica Marina en España, recentment presentat per l’Associació Empresarial Eòlica (AEE).
Les empreses espanyoles ja són capdavanteres a nivell mundial en la producció d’energia eòlica terrestre i fins i tot en subministraments d’energia eòlica marina, malgrat que no hi ha instal·lat ni un sol parc eòlic en aigües espanyoles. Iberdrola, Navantia, Windar, Fene i Haizea Wind, entre d’altres, lideren les cadenes de producció dels principals parcs eòlics europeus, la zona geogràfica al capdavant de la producció mundial d’aquesta energia amb potències com el Regne Unit (22% de la producció mundial) o Alemanya (13,5%). Tot i això, la Xina ja li va al davant (48,4%) després d’instal·lar l’any passat 16,69 GW dels 21,1 que es van instal·lar a tot el món l’any passat.
“Espanya, sense un sol parc eòlic marí a la costa, ja és una referència mundial en aquesta tecnologia. Però cal un mercat local per incrementar l’eficiència. Per això reclamem al Govern que no demori més l’engegada d’un marc regulatori que permeti una planificació concreta a mitjà i llarg termini”, apunta Juan Virgilio Márquez, president de l’AEE.
L’absència d’aquestes infraestructures a Espanya té una explicació geogràfica. Fins ara, aquest tipus de parcs eòlics off shore es desenvolupaven sobre plataformes fonamentades en el sòl marí.
La Xina accelera i l’any passat va instal·lar 17 dels 21 GW d’eòlica marina impulsats a tot el món
Per això, no es poden superar profunditats de 60 metres en superfícies estables, i la costa espanyola és molt més abrupta.
“Aquest motiu ha fet que la indústria espanyola, que coneix molt bé el sector, sigui avui dia la més avançada en el desenvolupament de prototips de parcs eòlics flotants”, assegura Márquez.
L’eòlica marina flotant, a més, permet instal·lar una plataforma més lluny de la costa, sense necessitat de la complicada enginyeria marina que requereixen els parcs actuals. “Es poden construir en drassanes i canalitzar-se a través de les plataformes portuàries”, expliquen des de l’AEE. D’altra banda, l’eòlica marina supera l’eòlica a terra en eficiència i productivitat. Les plataformes i els molins al mar són menys voluminosos que a terra, per això s’estalvia en materials, i el vent és més potent, per la qual cosa un molí més petit produeix més energia.
Per tant, promet menys costos i energia més potent que permetrà rebaixar el cost de la producció de cada megawatt. Però perquè l’esforç d’innovació que estan fent les empreses espanyoles pugui avançar es necessita que la burocràcia ho permeti.
Per això, reclamen que abans d’acabar l’any estiguin aprovats els Plans d’Ordenació Urbana de l’Espai Marítim (POEM) que marquin les zones marítimes destinades a producció eòlica. “Si no arriben abans de final d’any, el repte de liderar aquesta tecnologia es complica”, asseguren.
Aquesta ordenació ha d’anar acompanyada d’un disseny de les tramitacions, la retribució, les subhastes i el suport a l’R+D. De moment, el Govern treballa per conjugar aquesta demanda amb les reticències de les comunitats costaneres a aquesta solució tecnològica. ●