Europa en un món bipolar

Europa es troba en la desafortunada situació de ser enmig del tsunami que està sacsejant el món. La pregunta és què poden fer les empreses i els líders europeus per sortir-ne no només el millor possible, sinó fins i tot reforçats pel futur. La resposta: estar preparats per un món multipolar.

Els resultats del congrés del partit a la Xina han enfortit el poder de Xi i han complicat la situació amb Taiwan, mentre que els EUA estan mostrant cada cop més suspicàcies vers la Xina. L’actitud d’ambdós contribueix a fragmentar cada vegada més les cadenes de subministrament globals i els mercats de capitals i augmentarà les pressions a empreses i països per escollir bàndols.

La guerra a Ucraïna n’ha exacerbat la situació, ha desencadenat la crisi energètica més global de la història i ha evidenciat el risc de concentrar proveïdors en un sector tan estratègic com l’energètic. Segons l’informe que acaba de publicar l’Agència Internacional de l’Energia, el conflicte canviarà per sempre els fluxos d’energia entre Europa i Rússia i, per primera vegada, apunta a un possible sostre en la demanda global de combustibles fòssils d’aquí a una dècada.

Però els sectors estratègics no s’acaben amb l’energia i cal estar-hi especialment atents en un món que es polaritza. Dos en venen al cap: els semiconductors i el sector farmacèutic i de tecnologies mèdiques. En el primer, Europa i els Estats Units van al darrere, i no ens queda més remei que espavilarnos per reduir la dependència asiàtica. La situació del sector farmacèutic és totalment diferent: els EUA i Europa parteixen d’una molt bona posició estratègica mundial amb un 83% de la despesa en R+D. Però Europa ha perdut posicions i, si fa 25 anys era la farmacèutica del món, avui gasta en R+D només un 31% del món. És evident que hem de cobrir els forats estratègics que ens queden i que són urgents, però en general, sol ser una bona idea reforçar allò en què ets bo i Europa no hauria d’oblidar-ho.

En un entorn cada vegada més polaritzat i amb la dependència exterior de béns tan estratègics com l’energia, els xips o els materials rars, Europa no ho té fàcil, però si alguna cosa hem après de la situació del Regne Unit és que en un entorn incert, amb un deute públic creixent i tipus a l’alça, els mercats estan perdent la confiança en els líders polítics que no tenen un pla creïble. Amb lideratge polític i creant un entorn favorable a les empreses, Europa pot encapçalar la recerca i desenvolupament d’energies sostenibles –amb Espanya tenint-hi un paper clau– i pot seguir potenciant sectors estratègics d’alt valor afegit en què els països d’Occident dominen el mercat. A més, amb el tercer mandat de Xi és més possible l’adopció de polítiques interpretades pels mercats com menys atractives pels inversors internacionals i buscaran llocs alternatius. Les empreses europees s’han de preparar pel que alguns ja anomenen “el gran desacoblament”, que afectarà negativament la productivitat i preus globals. Les empreses es poden veure obligades a doblar esforços, produir a ambdues parts o, fins i tot, haver d’escollir.